Deixa un comentari

Crònica de la sortida a la Vall d’Horta 15/05/2021

El passat dia 15 va tenir lloc la sortida per la Vall d’Horta a Sant Llorenç Savall. Per a qui no ho conegui es tracta d’un magnífic espai situat al vessant Est del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac on es combinen diferents ambients, des de roquissars de conglomerats fins a camps de conreu de secà, vinyes o bé retalls de bosc de ribera que van resseguint la vall. Això fa que s’hi pugui observar una bona varietat d’ocells i més si ens trobem en plena primavera com era el cas.

L’itinerari triat va sortir de l’aparcament del Marquet de les Roques i tot i ser bastant curt (donar la volta per la pista i el camí fins a la Muntada) ens va permetre explorar part d’aquests diferents ambients i identificar gairebé 40 espècies diferents. Entre elles, algunes de pròpies del bosc de ribera com l’oriol, que fa poc que ha arribat de la seva zona d’hivernada, o com l’omnipresent rossinyol els cants del qual ens van acompanyar tot el matí.

Entre les espècies més pròpies de roquissars podem citar els falcons pelegrins, la merla blava o la cotxa fumada, aquestes dues darreres espècies al ‘roquissar’ artificial que representa per a elles l’imponent mas del Marquet de les Roques. Als boscos i matollars propers no van faltar pinsans, cargolets, pit-rojos, raspinells, tallarols, tords, gaigs o bruels. A zones més obertes (cada cop més escasses pel creixement del bosc, tot i l’impacte de l’incendi de 2003) s’hi pot veure el bitxac, pardals, estornells, gafarrons, gratapalles o caderneres. Finalment destacar que també vam poder veure un parell d’aligots vespers en migració.

Com sempre, recordeu que podeu trobar la llista completa a la pàgina de Llistats de les sortides

Amb la millora de la situació pandèmica esperem poder seguir sortint una vegada al mes (excepte a l’agost) de manera que estigueu atents a les sortides que anirem programant i que trobareu en aquesta mateixa pàgina o bé al web del Centre Excursionista.

Deixa un comentari

Reprenem activitats!

Tenim novetats pel que fa al retorn a les activitats del Grup després d’uns mesos d’obligada ‘hivernada’ per la pandèmia. Per començar, aquest mes de Maig hem programat 2 sortides, la primera el dia 2 als entorns de Terrassa i la segona el dia 15 a la Vall d’Horta a Sant Llorenç Savall. Serà la manera d’aprofitar que ens trobem en plena primavera i sortir al camp ens pot aportar molt bones observacions. Trobareu tots els detalls a l’apartat de Properes activitats.

També hem afegit una nova pàgina al blog on anirem recopilant la informació que vagi generant la campanya Tu ets entorns en que també participem, us animen a visitar-la.

2 comentaris

Resultats del Projecte Orenetes a Terrassa 2020

Ja són 13 els anys en que participem com a representants del Centre Excusionista al Projecte Orenetes, el cens d’oreneta cuablanca coordinat per l’Institut Català d’Ornitologia que es duu a terme als Països Catalans. Enguany la xifra total de nius comptats i situats sobre el mapa de la ciutat s’enfila fins els 775, una de les xifres més baixes dels darrers anys per la manca de prospeccio d’alguns barris que l’any passat i els anteriors si que haviem pogut fer. Podeu consultar la totalitat de les dades aquí.

Malgrat que la pandèmia de la Covid no ens ha afectat especialment ja que els recomptes es van fer al juny i el juliol hem descomptat diverses zones de la ciutat i, per tant, les xifres totals no són comparables havent ‘perdut’ 262 nius respecte el total de 2019 quan gairebé es va arribar al miler de nius comptats. Tot i això, Terrassa continua com una de les ciutats grans del país amb més nius localitzats al casc urbà i això que ens manquen els cursos fluvials permanents que sempre afavoreixen la presència d’orenetes.

Tot i el descens per causa de la reducció de les zones de recompte, si ens cenyim als barris que hem pogut repetir respecte 2019 veiem que les xifres són més optimistes ja que s’ha detectat un augment de nius respecte l’any passat: si el 2020, com hem dit, arribem als 775 nius, el 2019 la xifra era de 685, o sigui que en resulta un balanç positiu de +90 nius, un 13% més que l’any passat.

De les xifres totals, però, ens interessa destacar un aspecte que esdevé any rera any cada vegada més preocupant. Ens referim a l’augment del nombre de nius trencats sobre el total. Quan parlem de 775 nius localitzats enguany hem de dir que d’aquests n’hi ha fins a un 43% de trencats, o sigui que de nius potencialment emprats per les orenetes (ocupats o no) n’hi ha poc més de la meitat, 433. L’any passat el percentatge de trencats era del 34% o sigui 1 de cada 3, ara ens acostem molt a 1 de cada 2.

Com es pot observar al mapa de la imatge (que indica les zones de mostreig i els punts on es situen els nius) la majoria de nius es concentren als barris perifèrics de la ciutat doncs la proximitat a les zones d’alimentació (cal que hi hagi zones amb vegetació on hi ha més volum d’insectes) sembla determinant per a la seva localització. Així, tant als barris de les zones Nord (barris de Sant Eloi, Can Roca i Poble Nou), Oest (Roc Blanc, La Cogullada), Est (Sant Llorenç) com al Sud de la ciutat (Segle XX, Can Parellada, Les Fonts) hi trobem nius de forma majoritària en blocs de pisos tant nous com antics i en naus industrials antigues allí on encara es conserven.

En nombres absoluts, el barri on hi ha més nius és el de Sant Eloi-Can Roca que encapçala el rànquing concentrant-ne fins el 32%, seguit dels barris del Segle XX (17%) i de Roc Blanc (14,6%). Després ja vindrien els barris de Les Fonts (11,2%) i, més allunyats, els de Sant Llorenç (8,8%), la Cogullada (6,2%) i Poble Nou (5,9%) amb el de Can Parellada a la cua amb el 4% restant.

Pel que fa al percentatge de nius trencats destaquen negativament els barris de Les Fonts (65% de trencats!), Sant Eloi- Can Roca (54%) o Sant Llorenç (50%). Per contra, molt per sota de la mitjana trobem els barris de La Cogullada o Can Parellada.

En l’evolució d’un any per l’altre en aquells barris que s’han repetit enguany, es detecta un descens de nius destacable al barri de Les Fonts (un 27% menys de nius) i a La Cogullada (-23%). Per contra, en d’altres s’han trobat més nius i entre ells destaca el de Poble Nou que n’afegeix un 44% més.

Com podeu veure, és important poder mantenir aquest recompte ja que les dades que anem afegint ens aporten informació que pot ser molt valuosa de cara a possibles accions per a revertir les tendències que van a la contra de la presència de la oreneta cuablanca a la nostra localitat. Per una banda seguim constatant com segueix a l’alça la intolerància respecte la presència dels nius en cases particulars i, per l’altra, es continuen destruïnt nius quan s’efectuen obres de reforma o d’enderroc de naus i/o habitatges sense que s’obligui a fer un mínim d’actuacions per a restaurar-los.

L’any vinent esperem poder seguir endavant amb un projecte que creiem important per al seguiment de la biodiversitat de Terrassa i que resta obert a qui hi vulgui col·laborar a partir de la propera temporada de primavera-estiu 2021.

1 comentari

Crònica de la sortida per observar la migració a l’Enclusa (Taradell, Osona) 05/09/2020

Després d’uns mesos sense poder fer les sortides que teniem programades (amb el breu parèntesi de la sortida+sopar de comiat estiuenc) el passat dissabte vam reprendre les activitats encetant el nou curs amb la clàssica sortida per veure la migració postnupcial.

Per fer-ho vam triar enfilar-nos al turó de l’Enclusa prop de Taradell, un indret que fa un parell d’anys ens va sorprendre tant per les bones vistes que ofereix d’Osona com per la quantitat d’ocells vistos en plena migració. Malauradament aquest dissabte ens vam haver de conformar (que no és poc) gaudint de les vistes sobre la comarca perque de migradors en vam veure ben pocs com es pot comprovar a la llista que adjuntem a l’apartat corresponent.

Vam tenir la oportunitat, això si, de gaudir amb els diferents grups d’abellerols que anaven passant ben propers i que es dirigeixen a passar l’hiverna les regions tropicals. Aquesta espècie i algunes orenetes formen el gruix dels ocells observats, a banda de residents dels boscos que circunden el turó com les mallerengues, raspinell, gaig, corbs, etc.

En resum, una matinal que va començar amb boira i va acabar ben assolellada i que ens ha servit per reprendre el contacte cara a cara (tot i les mascaretes) amb diferents membres del grup a qui agraïm l’assistència i esperem veure a les properes sortides (si ens deixen!).

Deixa un comentari

Observadors confinats, primavera esclatant!

Doncs si, l’actual situació ens manté tancants dins les 4 parets de les nostres llars però això no té perquè implicar que deixem de gaudir d’una natura que, com cada primavera, esclata amb força. Les sortides que programem per aquestes dates per mirar ocells sempre són les més ‘productives’ sigui per la quantitat d’ocells que es deixen veure, sigui per la ‘qualitat’ de les observacions que podem fer, només cal que repasseu els llistats d’anteriors anys. A més, l’ambient és agradable, la temperatura càlida i el dia és llarg i aprofitable. Total, que enguany ho trobarem a faltar (març, abril, maig…) però no patiu no tot està perdut!

Per continuar gaudint amb els ocells tenim a l’abast dues maneres diferents i/o complementàries per fer-ho. Per una banda podem treure el cap per la finestra, pati o terrassa i mirar els ocells que s’hi deixen veure. Ara és el millor moment (molta activitat cantaire, migració pre-nupcial…) o sigui que per poc que pogueu aprofiteu-lo! A més les observacions que féu de fauna urbana i/o periurbana mentre sou confinats les podeu compartir entrant-les a portals d’internet com l’Ornitho.cat, el que fem servir al grup, emprant el #JoEmQuedoACasa.

app_confinament

Al visor de llistes veureu que és sorprenent la quantitat d’ocells diferents que es poden observar a la ciutat més enllà dels ‘clàssics’ pardals, orenetes, garses, etc. i que també les ciutats formen part de les rutes migratòries de molts ocells, encara que no ens ho sembli a primera vista. Exemple d’això és que els darrers dies són habituals les notícies als mitjans de comunicació que es fan ressó d’aquesta riquesa que ja hi era i nosaltres apreciàvem però que ara es fa més evident, per exemple: https://www.ara.cat/  o fins i tot l’InfoK de les criatures!

Per altra banda, podem fer servir alguns dels molts recursos que a la xarxa cibernètica s’estan posant a l’abast dels ocellaires: cursos, sortides on-line, etc. disponibles al munt de xarxes socials que tenim al nostre abast (Facebook, Instagram, Twitter, Youtube…). Pels que ens seguiu a partir del WhatsApp no pareu de rebre’n dels més variats i curiosos per això donem les gràcies a tots els que els compartiu amb el Grup!

Entre una cosa i l’altra us volem demanar que, de cara a conservar per al Grup un xic de la memòria d’aquests dies tan estranys, ens envieu les imatges que hagueu pogut fer des de la finestra/terrat/balcó de casa vostra durant el confinament per tal d’incorporar-les a les galeries d’imatges. Ens les podeu enviar als correus de contacte habituals esanllehi@yahoo.es o tsanllehi@yahoo.es o bé a partir del grup de WhatsApp si la compartiu i ho especifiqueu expressament. Així, al costat de les galeries d’imatges habituals de les sortides, també tindrem aquesta corresponent a les no-sortides dels mesos de març, abril, maig…

Gràcies per la vostra col·laboració i que no sigui res!

Deixa un comentari

Suspensió d’activitats del Grup i anul·lació de la sortida del dia 14/03 a Cassà

Amics, degut a fets aliens al Grup i per coherència amb la decisió adoptada pel Centre Excursionista anul·lem la sortida prevista per demà  al veïnat de l’Esclet (Cassà de la Selva). Disculpeu les molèsties que us haguem pogut ocasionar si ja hi estàveu apuntats i aviseu a qui coneixeu que volgués venir.

Anirem reestructurant les activitats previstes (abril-maig…) segons evolucioni la situació que, per ara, tendeix a una restricció cada dia més gran de moviments.

Gràcies per la vostra comprensió i molts ocells! (ni que sigui vistos des de la finestra o el terrat o mentre anem a proveïr-nos de queviures!)

Deixa un comentari

Crònica de la sortida al Delta del Llobregat (15/02/2020)

Novament hem programat una sortida al Delta del Llobregat en temporada d’hivern ja que ofereix bones oportunitats per a veure diferents espècies hivernants d’anàtides principalment. Per sort, gaudim de diversos espais visitables al Delta i anem variant l’indret de la visita optant en aquesta ocasió per la zona dels Espais Naturals del Delta a l’Estany de Cal Tet i la desembocadura.

_B9A3232_1200_web

L’itinerari ens ofereix unes primeres vistes de camps de carxofes i recs abans d’entrar al recinte tancat visitable on el primer que cal fer és agafar forces, o sigui, esmorzar com cal! Així, tot just començar la sortida ja podem ‘escalfar’ la vista veient alguns moixons com els tallarols, caderneres, gafarrons, etc.

_B9A3190_1200_web

Un cop dins ens dirigim directament als observatoris sobre la llacuna on ens podem entretenir veient el que s’esdevé a la superfície i les vores d’aquesta: oques, ànecs xibecs, ànecs cullerots, xarxets comuns, ànecs grisets, etc. a més de polles blaves, becadells, cabussets…recordeu, la llista sencera a l’apartat corresponent i també imatges a la galeria.

_B9A3403_1200_web

Completarem la visita a l’observatori de la platja de Ca l’Arana on hi ha flamencs i tornant per la vora del Llobregat on es succeeixen els grups d’ànecs i gavines fins a l’entrada del recinte on tanquem la jornada amb una imatge de l’abundant grup que hem format avui, gràcies a tothom per l’assistència!

Deixa un comentari

Crònica de la sortida al Parc del Secà i a l’aiguabarreig Cardener-Llobregat (11/01/2020)

Hem encetat ‘l’any ornitològic’ 2020 fent una visita a dos espais de la comarca del Bages que mereixen una visita, tot i el fred i la boira que, per aquestes dates, ens poden acompanyar…En primer lloc hem estat al Parc del Secà, un dels espais destacats de l’Anella Verda manresana i que forma part del complex del Parc Ambiental de Bufalvent (o sigui, a tocar de l’abocador comarcal..). Malgrat ser un espai periurbà i, a primera vista, poc atractiu per a passejar-s’hi no deixarem d’insistir en visitar aquests indrets que tenim tant a prop de les ciutats i viles on vivim i que ens ofereixen tantes observacions interessants.IMG_20200111_110754

En aquest cas, no tant sols hi hem vist ocells sinó també una mostra de l’ancestral  cultura de la pedra seca que ha modelat molts paisatges del nostre país fins fa ben pocs anys. A aquest indret s’hi preserva i intenta recuperar aquest patrimoni alhora que hi ha unes vistes espectaculars del sud de la comarca (si el dia acompanya, millor…). Ah, i també s’hi veu perfectament com als abocadors anem acumulant porqueria i l’enterrem sota capes de terra.IMG_20200111_123531

Mentre aquestes deixalles no desapareixen de la nostra vista, són aprofitades per, entre d’altres, alguns ocells. Malgrat les canonades dissuassòries que ens han acompanyat tot el matí, vèiem com cueretes, corbs, estornells garses i algun bernat, aprofiten un recurs alimentari ben accessible. Alhora, aquest espai és visitat per rapinyaires a la recerca d’algun d’aquests abundants ocellets despistats com el xoriguer o l’aligot. A més, a les feixes on encara hi ha abundants petjades del patrimoni etnològic de la pedra seca s’hi poden veure, entre ametllers i oliveres, abundants moixons com pinsans, tallarols, mallerengues, tords, etc. Com sempre teniu la llista sencera d’allò observat i/op escoltat a l’apartat corresponent.

Aprofitant la proximitat, hem completat la matinal passejant a l’entorn de l’aiguabarreig de Cardener i Llobregat que es troba a l’alçada de Castellgalí. El contrast és evident perque aquí hi trobem una mostra de bosc de ribera i canyissars acompanyant el riu. A banda dels visitants hivernals aquàtics com els corbs marins que hi pesquen, hi abunden els ocells forestals com el raspinell, les mallerengues o els picots. També hi hem detectat el blauet, el rossinyol bord o abundants mosquiters. IMG_20200111_133712

En resum, una matinal freda però distreta que ens ha acostat per mirar ocells a indrets que tenim molt a prop però dels que habitualment passem de llarg. Recordeu que el proper febrer ens acostarem a un altre espai poc valorat per la majoria de la població, el Delta del Llobregat, però que els ornitòlegs visitem ben sovint, i ben satisfets que en tornem! Bona entrada d’any 2020!!

 

Deixa un comentari

Crònica de la sortida a la recerca del Pela-roques (14/12/2019)

Cada desembre provem de localitzar algun dels exemplars de Pela-roques que passen l’hivern a les serralades litorals i pre-litorals acostant-nos a les zones favorables més properes a Terrassa. De les diferents opcions que anem provant, enguany hem cercat aquesta peculiar espècie a la zona de Collbató, al vessant sud de Montserrat, on ja l’haviem vist en alguna ocasió però no hem tingut la sort esperada…

IMG-20191217-WA0003

Malgrat no haver-lo vist, hem pogut gaudir d’un paisatge espectacular i d’altres espècies que ens han mantingut alerta durant tota la matinal. Concretament parlem de 3 espècies que s’han deixat veure de manera intermitent i que han cridat força la nostra atenció. En primer lloc el cercavores , un veí del Pela-roques tant a l’alta muntanya com a algunes zones d’hivernada de terres més baixes. A diferència del Pela-roques, és molt més fàcil de veure i a l’entorn de les Coves del Salnitre gairebé no falla mai per aquestes dates. L’hem pogut localitzar tot i que no tant bé com altres vegades.

Un altre dels ocells que ens ha distret ha estat el falcó pelegrí que s’ha deixat veure ben aviat i que ens ha sobrevolat veloç diverses vegades, fins i tot fent algun dels seus vertiginosos picats. Finalment, la merla blava, un altre dels ocells rupícoles especialistes en aquest ambient en que ens hem mogut avui a la que hem vist caçar insectes des de la seva atalaia durant una bona estona.

IMG-20191217-WA0002

Entre les espècies presents a la llista d’observacions (curta, es tracta d’un ambient prou exigent) crida l’atenció el solitari voltor que ens ha sobrevolat breument i per sorpresa ja que no és una au que es vegi gaire sovint per la zona. El que sí és molt habitual és sentir-se observat durant tot el recorregut per les cabres salvatges que es veuen tant al capdamunt dels penya-segats com pels roquissars que quedaven per sota nostre.

En resum, cap pela-roques però una passejada ben distreta (tot i el vent a estones) per un espai singular i molt recomanable també durant l’hivern

Deixa un comentari

Crònica de la sortida a la riera de Caldes (09 de Novembre de 2019)

El passat dissabte vam poder gaudir d’una matinal ben distreta passejant per la vora de la Riera de Caldes. Sortint de Palau-Solità i Plegamans l’itinerari que vam seguir anava riera avall fins al parc de l’Hostal del Fum fent-lo a un pas lent per la gran quantitat d’ocells que ens anaven sortint al pas.

DSC_0043

Es tracta d’un espai molt humanitzat i urbanitzat (carreteres, polígons, equipaments…) però que concentra a la llera i als espais enjardinats adjacents molta vida tot i la modèstia del cabal que porta la riera. De fet, seria un exemple de com podria ser a la nostra ciutat la futura urbanització de la riera del Palau (si és que cal fer-la…) en el tram que va des de la Rambleta fins al barri de Les Fonts.

Finalment el nombre d’espècies d’ocells detectades ha estat d’una cinquantena, destacant els moixons vistos de ben a prop com mosquiters, bitxacs, pinsans, mallerengues, cueretes blanca i torrentera, becs de corall o d’altres espècies més lligades al medi aquàtic com les polles d’aigua, bernats i martinets.

DSC_0057

A l’enorme dipòsit del Parc de l’Hostal del Fum les aquàtiques eren escasses a excepció dels ànecs coll-verds, dels cabussets o d’un solitari ànec xarxet. El llistat sencer d’observacions el podeu consultar a l’apartat corresponent.

En resum, una sortida que se’ns va fer curta i que no vam poder completar (la idea era anar també a la Torre Marimon a tocar de Caldes de Montbui) però que ens va mantenir alerta tota l’estona.