SORTIM PER L’ANELLA VERDA EL 18/02/23

ANELLA VERDA DE TERRASSA, MARÇ DE 2019

-SORTIDA ORNITOLÒGICA PER ESPAIS POSSIBLEMENT AFECTATS PER GRANS INFRAESTRUCTURES

CONJUNTA AMB L’ADENC – 18  DE FEBRER DE 2023

ANELLA VERDA DE TERRASSA – TERRASSA – MATADEPERA PER CAN PETIT I STA. MAGDALENA DE PUIGBARRAL i TORNADA

-RUTA de 2’5 Km d’anada aprox. en 45 min. TOTAL 5 Km en 2h i 35 min a pas d’ornitòleg.

La zona nord de Terrassa compta encara amb alguns camps de conreu ben conservats a la zona de Can Petit (inici de la sortida), on trobem a l’inici un paisatge arbustiu on es poden veure diferents ocells propis d’espais oberts, així com també una fervent abundància de conill. Ja comencem a albirar les vistes del territori proper.

La serra de Santa Magdalena, de 2 km de longitud i 401 m d’altura al turó del Puigbarral, és un petit altiplà situat entre els municipis de Terrassa i Matadepera. S’orienta de nord-oest a sud-est i està delimitada per la riera de les Arenes i el torrent de les Monges. L’itinerari dóna la volta als camps i erms de les finques de Can Petit, Santa Magdalena de Puigbarral i l’Arrugada, recorrent la carena de la serra de Santa Magdalena pel Camí dels Monjos.

La ruta segueix fins a l’Àrea d’estada de Can Petit, al costat de petites bosquines i marges just al costat dels camps, en que tal com estàn arranjats, doncs dóna mostra de reservori de biodiversitat. Per primavera us recomanen fer una ullada a la riquesa en papallones. A la nostra dreta anem acompanyats pel torrent de les Monges.

La sortida que farem transcórrer per un tram del Camí dels Monjos de Sant Cugat del Vallès fins a Sant Llorenç del Munt, arribem doncs a l’ermita de Sta. Magdalena de Puigbarral (segle XIII i avui dins d’una finca privada), abans devia tenir la seva funció a l’entorn del camí esmentat. Ja divisem la Mola i Matadepera. Just abans de l’Àrea d’estada de l’Arrugada, on hi ha una certa urbanització de la zona però tot i així es poden divisar estols de fringíl·lids, com caderneres, pinsans, verdums i gafarrons.

Arribem al nucli inicial del poble i així seguim caminant pel marges del camps fins a la zona urbanitzada entre Terrassa i Matadepera, en que iniciem la tornada per la zona de la Font de l’Espardenyera i el petit bosc de Pi pinyer on si pot veure l’Astor, l’Aligot comú, Raspinell i Mallerengues en que tots ells no deixen de ser importants per la biodiversitat i  fem la tornada cap a l’inici de la ruta.

-Aquest és un itinerari ornitològic per les planes i camins forestals que son travessats per torrents i compta amb una gran diversitat d’ocells pròpia d’altres espais visitats propers i la ruta és extreta del llibre “22 itineraris de Natura pels voltants de Terrassa” d’En Antoni Comella i  En Àngel Hernándezs també hi contempla aspectes botànics i entomològics  destacats.

1. Sortida des de la Rotonda de Can Petit, Avinguda de Font i Sagué a Terrassa. Anada cap a la Masia de Can Montllor. Tornada al punt d’inici.

2. Àrea d’estada de Can Petit.

3. Torrent de les Monges i Sta. Magdalena de Puigbarral

4. Àrea d’estada de l’Arrugada

5. Matadepera,  riera de Les Arenes

6. Urbanització Font de l’Espardenyera

7. Tornada cap a Can Petit .

Hora proposada de sortida a les 09.00H

hora prevista de tornada a les 13.00H

*Inscripcions a l’Adenc ja que els diners recaptat de la sortida van dedicats a la defensa ambiental tramesa per la Plataforma Tu ets entorns Terrassa!

www.adenc.cat/calendari/sortida-dornitologia/

Resultats del Projecte Orenetes 2022 a Terrassa

Ja són 14 els anys en que es fa el recompte anual de nius d’oreneta a Terrassa en el marc del Projecte Orenetes endegat l’any 2007 per l’Institut Català d’Ornitologia. Aquest cens es duu a terme tant per part de membres del Grup d’Ornitologia del Centre Excursionista (gràcies!) com per part d’altres col·laboradors que hi participen desinteressadament (també gràcies!). L’any 2022 s’ha assolit el major nombre de nius en bon estat localitzats fins ara a la ciutat arribant a la xifra de 777 nius i superant la xifra de 2021 quan se’n van recomptar 677 (100 menys). D’aquests, es trobaven actius en el moment del recompte 510 (un 65%), mentre que 166 (21%) eren inactius i la resta, 101 (el 13%) es trobaven en construcció.

Aquesta xifra situa Terrassa com un dels municipis catalans amb un nombre més elevat de nius recomptats a l’espera que s’actualitzin alguns dels gràfics que es mostren al web del projecte i on es pot veure la importància de la nostra ciutat en el context català. Recordem que a partir de 2021 es canvia la metodologia de recompte, deixant de comptar-se els nius trencats i per això es trenca la sèrie de dades que s’encetava el 2007.

Respecte l’any passat destaca la rebaixa dels nius actius que han disminuït en 25 a tota la ciutat, tot i l’augment de 100 en el total i que es pot deure al fet que s’han incrementat gairebé en aquesta xifra els nius en construcció recomptats (101 per 2).

Malgrat això, com dèiem, s’ha batut el rècord de nius en bon estat detectats que fins ara estava fixat l’any passat però, en canvi, la xifra de nius en bon estat actius queda lluny (510 per 583) de l’establerta el 2019 tal i com podeu veure a l’apartat de dades del web orenetes.cat clicant al mapa damunt de la ciutat de Terrassa.

Cal dir que les dates en que es fa el recompte influeixen molt en el fet de detectar nius en construcció i si aquest es fa molt a principi de temporada se’n detecten molts més com sembla que ha estat el cas. El recompte d’aquests mateixos nius unes setmanes després hauria fet augmentar considerablement el nombre de nius actius i hauria possibilitat assolir una xifra rècord també en aquest apartat.

Mentre, el nombre de nius en bon estat però desocupats arriba a 166, xifra també rècord i que representa un 21% del total de nius en bon estat, percentatge molt semblant al de l’any passat.

Aquest gran nombre de nius comptats es deu al fet que s’ha pogut prospectar un bon nombre de barris (total o parcialment), sobre tot perifèrics, que són els més emprats per les orenetes per fer-hi els nius. Ens referim als barris de Can Parellada, Can Palet, Segle XX, La Cogullada, Roc Blanc, La Maurina, Poble Nou, Can Roca, Sant Llorenç i Les Arenes-La Grípia-Can Montllor.

Els tres barris que acumulen més nius en bon estat són els de Can Roca (25%), Can Palet (16%) i Les Arenes (14,5%), mentre que els que han augmentat més les seves xifres respecte 2021 han estat els de Can Roca (+89) i Les Arenes (+32). La resta s’ha mogut en unes xifres semblants amb petites variacions.

Els bons resultats d’enguany ens animen a seguir col·laborant en aquest recompte i intentar afegir-hi més barris potencialment interessants (Can Boada, Les Fonts, Vilardell…) que segur que ens acosten a una xifra molt més aproximada al nombre d’orenetes cuablanca que hi ha a la nostra ciutat.

Projecte Orenetes 2022

Crònica de la sortida a la comarca del Moianès (14/05/2022)

El passat dia 14 vam visitar diversos indrets de la comarca del Moianès que ens van permetre fer-nos una idea del paisatge predominant a la zona i, en conseqüència, dels ocells que hi podem trobar. La ruta ens va dur a visitar la zona de Castellcir encetant-la per la riera de Castellcir. Boscos mixtos d’alzines, pinasses i roures dominen els vessants i el bosc de ribera al fons de la vall acompanya el riu en el seu descens cap a la propera comarca del Vallès Oriental doncs és un afluent del riu Tenes.

La primera parada la vam fer a la zona de Sant Andreu de Castellcir on hi ha un petit pantà i camps i pastures que afavoreixen una més gran diversitat d’ocells. En aquesta zona ens acompanyen els cants de tords, rossinyols, caderneres, verdums, cargolets, bosquetes, gafarrons, etc. Fins i tot un atrevit raspinell es passeja davant els nostres nassos mentre esmorzem a la fresca.

Tot seguit enfilem cap al principal objectiu de la ruta: la Sauva Negra i el Castell de la Popa. Podem fer un tastet d’aquesta bonica fageda que ens revela l’alt grau d’humitat d’aquesta zona, malgrat la sequera d’enguany encara és ben present. Malauradament la calor que fa provoca una excessiva quietud dels ocells que no es deixen veure massa…de totes maneres si en teniu la oportunitat no deixeu de visitar-la, essent una de les més meridionals de Catalunya.

Visitem el Castell de la Popa on els falciots ens sobrevolen ben a tocar i descendim cap als cotxes doncs cal anar a dinar a un indret proper ben destacat: es tracta de la església i entorns de Santa Coloma Saserra que, junt amb el roure monumental del Giol, formen un conjunt magnífic. Dinem doncs a l’ombra d’aquest roure centenari mentre no deixem d’identificar tots aquells ocells que ens envolten.

El dia avança i tancarem la profitosa jornada (després d’un refrigeri ben merescut a Moià) amb una visita a una zona més oberta, més dominada pels camps de cereal i per les pastures a l’entorn de Castellterçol. Així, entremig de vaques veiem cornelles, puput i cucut, passerells, abellerols, etc. completant una llista d’observacions d’una cinquantena i que trobareu, com sempre, a l’apartat corresponent.

PROPERA SORTIDA AL PARC NATURAL DEL FONDO DE CREVILLENT I EL CAMP D’ELX (ALACANT) 4-6 DE JUNY DE 2022

Sortida de tres dies complerts, amb els corresponents desplaçaments en cotxes particulars i repartiment de despeses del propi viatge.

Es preveu una sortida de desplaçament llarg, però es preveuen unes aturades significatives per tal de descansar i fer el trajecte tranquil també veient ocells. Hi ha diversos espais naturals al llarg del País Valencià què son prop del nostre transcórrer fins a la ruta a Crevillent.

L’allotjament és a prop de la zona de les excursions i adient als horaris de les incursions per la zona. S’arribarà a l’allotjament sobre les 20.30h de la vesprada.

DIA 4

–06:30 h Sortida des de Terrassa (Rambleta del Pare Alegre s/n al costat del Don Cándido), en direcció Tarragona, on farem la primera aturada a l’àrea de servei de El Mèdol per esmorzar d’entrepà. (sobre les 07:45h) – Esmorzar 35 minuts.

-Reprenem ruta i ens aturarem per fer visita a al Parc Natural de Prat de Cabanes i Torreblanca (Castelló) al Centre d’Informació Torre la Sal. Arribada sobre les 10:00h

Av. Castellón, 34, 12596 Torreblanca, Castelló

40°10′29″N 0°11′23″E / 40.174638158606, 0.18965165894747

Dinar de campanya, a les 13.00h, cafè de grup i després sortida en cotxes cap a El Fondo. (Crevillent). De les 15 a les 18:30h

sobre les 18:30h – aprox., Primera visita al Parc Natural i ruta senzilla pel Fondo. Ruta groga per la zona del Centre d’interpretació Finca El Racó – Assarb de Fora s/n
03158 Sant Felip Neri – Crevillent (ruta d’1 km aprox.)

20:15 h arribada a l’allotjament. + sopar.

DIA 5

08. 30 – 09:00h Centre d’interpretació Finca El Racó + Ruta als embassaments del Ponent i de Llevant d’uns 5 Km – Ruta Verda, ruta circular d’uns 4 Km a de les Llacunes d’El Racó i el Saladar (rutes llargues per El Fondo sense cap dificultat fent de tot el matí observacions d’aus aquàtiques, com el Xarxet Marbrenc, l’Ànec capblanc, flamencs, i d’altres aus aquàtiques… Dinar de grup a concretar per la zona. Tarda part de la ruta blava dels Assarbs de Dalt i del Conveni.
Tarda de visita al Camp d’Elx amb el company guia.

20:30 – 21:00 –sopar de grup a determinar.

DIA 6

08.30 – 09.00h – Sortida de l’allotjament i anada a la Serra de Crevillent per fer possibles avistaments del Pinsà Trompeter i el Cuaenlairat i posteriorment petita visita a les Salines de Santa Pola – ruta per descobrir i dinar de grup (aquest, opcional). a partir d’aquí tornada esglaonada a criteri de cadascú, repartits en cotxes. A partir de les 13,30h.

Cal dur esmorzar i dinar del primer dia només.
Cal dur prismàtics i calçat adequat
Cal dur anti-mosquits i gorres
Aigua abundant

Preu socis – 30€ – dipòsit per a l’ allotjament

Preu no socis – 40€ – dipòsit per a l’allotjament

Cal estar en disposició de la llicència federativa i en cas de no tenir-la cal treure’n una per els 3 dies.

ANIMEU-VOS!

Crònica de la sortida a l’estany d’Ivars d’Urgell i al secà de Bellmunt-Almenara (24/04/2022)

Inicialment la sortida a l’estany d’Ivars l’havíem de fer el dissabte 23 d’abril però per raons òbvies vam passar la sortida a diumenge 24. Meteorològicament cal dir que la vam encertar perque, si bé el dissabte va fer estones de sol, també fou un dia destacat pels patacs d’aigua. En canvi, diumenge vam gaudir del sol un cop es va esvair una immensa boira que ens va tapar el sol fins quarts d’una del migdia i que ens va mantenir ben fresquets.

Tot plegat no va impedir (amb el sol, va tocar rebre també una mica de vent) que poguéssim anar encadenant observacions des del mateix moment de baixar del cotxe a l’aparcament de l’estany. De seguida la llista d’observacions es va anar omplint, començant pels moixons que es belluguen per la vegetació de ribera que envolta l’estany i seguint pels ocells que neden o es capbussen a l’abundant aigua, com per exemple els magnífics cabussons emplomallats que es veien a tocar de l’observatori.

Entre els petits ocells del bosc de ribera i el matollar podem destacar migradors com el mosquiter xiulaire i el mastegatatxes (prou abundant) o nidificants com el teixidor i el rossinyol a més de la boscarla de canyar, el balquer i un llarg etcètera que podeu consultar amb detall al llistat corresponent.

La volta gairebé sencera ens va permetre explorar diferents racons de l’estany, dinant a una de les àrees de descans i arribant-nos fins al centre d’informació que, malauradament, ja era tancat, però des del qual es veu una panoràmica de tot l’estany (niu de cigonya inclòs).

Un cop feta la volta i després d’un merescut refrigeri a Ivars, ja en plena tarda, enfilem la ruta en direcció Castellserà a la comarca de l’Urgell per fer un curt però productiu itinerari per la zona dels secans de Bellmunt-Almenara. Es tracta d’un espai ideal per fer-se una idea de l’avifauna que habita aquestes zones pseudo-estepàries, essent unes planes situades en una serra que separa les terres regades pel Canal d’Urgell de les de la ribera del Sió.

Aquestes terres configuren un hàbitat ideal per a molts ocells que necessiten espais oberts i conreus de secà per a viure com és el cas de l’emblemàtic Sisó, objecte particular de la nostra breu visita, però també per a d’altres com els cruixidells o les perdius. Vam estar de sort i en vam localitzar un exemplar però no va ser l’únic que ens va cridar l’atenció doncs els rapinyaires hi són abundants (milà reial i negre, aligot, arpella, voltors, àguila marcenca, xoriguer…) i també els abellerols o les gralles. En resum, una sortida desdoblada en dues que ens va permetre gaudir durant tota la jornada de la varietat ocellaire que tenim a les properes terres de ponent.

Sortida al veïnat de l’Esclet a Cassa de la Selva-Llagostera (Gironès) 19/03/2022

El mes de març de 2020 el recordarem tots perque fou el primer que vam notar l’impacte de la pandèmia de COVID-19 en forma de confinament. Precisament per aquell primer cap de setmana que tots recordarem per sempre teníem prevista la sortida a l’Esclet. No només vam suspendre aquella sortida sinó que no vam poder reprendre la ‘normalitat’ del Grup fins a la tardor de 2020 i encara el mes de gener de 2022 vam haver de suspendre la sortida per la 6ena onada de contagis que ens va afectar de ple.

Just dos anys després vam poder fer la sortida el passat dissabte dia 19 tot i la pluja intermitent que ens va anar caient durant tota la jornada…si la Covid ens va aturar aquesta vegada la pluja no ho va fer! Això si, vam haver de canviar una mica de plans i el que havia de ser una plàcida passejada a peu carregant motxilla i telescopi entre camps i boscos es va convertir en una passejada en cotxe fent aturades allà on la pluja ens donava una petita treva.

Malgrat tot, els camps i arbredes de la zona ens vam permetre fer algunes observacions prou interessants tenint en compte que ens trobem en un moment propici per a poder veure moltes espècies que es troben en ple pas migratori. Alhora, encara n’hi trobem que han passat l’hivern entre nosaltres i estan a punt de marxar. Podeu consultar la llista a l’apartat corresponent i, entre unes i altres espècies, aquesta s’enfila fins les 41 d’identificades. Entre elles podem destacar rapinyaires com l’aligot, el xoriguer, l’arpella vulgar, l’astor o la més escassa arpella pàl·lida així com d’altres moixons propis d’espais oberts com el que vam visitar.

En resum, una visita prou productiva tot i el dia fosc i gris. Esperem poder tornar a aquest espai en una ocasió que ens faci més bon temps, igualment us recomanem que el visiteu si en teniu la oportunitat.

Suspensió de la sortida de demà dia 15 de gener al Torrent Gran d’Abrera

Suspenem la sortida per positius de darrera hora per Covid als responsables d’organitzar-la. Disculpes!

Dissabte 15/01 sortida matinal al Torrent Gran d’Abrera

Encetem el 2022 revisitant un interessant i proper espai pel que ja vam passejar-nos-hi fa uns anys. Ens acostarem a la localitat d’Abrera per resseguir l’anomenat Torrent Gran, un petit ‘oasi’ de verdor entre carreteres, autopistes i polígons industrials.

Hora de sortida: 8h del matí al lloc habitual. Rambleta del Pare Alegre cantonada amb Navas de Tolosa al costat del Don Cándido. Tornada a migdia.

Crònica de la sortida a Montserrat a la recerca del Pela-roques (11/12/2021)

Com cada any per la sortida del mes de desembre ens vam acostar a una zona muntanyosa propera a la nostra ciutat aprofitant que a l’hivern el Pela-roques s’acosta a les nostres contrades. En aquesta ocasió vam optar per explorar un dels extrems de Montserrat, concretament la zona del Coll de Can Maçana i de les Agulles.

Es tracta d’una zona espectacular amb rocams de conglomerat típics de Montserrat i amb boscos de pi i alzinar. Un indret a priori perfecte per trobar-hi al protagonista de la sortida però no vam esta de sort…Trobar un ocell tan petit en un espai tan gran és sempre complicat però no per això vam deixar de gaudir del magnífic dia que feia, fred però amb sol i sense vent.

En aquestes zones no és fàcil veure una gran quantitat ni diversitat d’ocells com podreu veure en repassar la llista d’observacions. Malgrat això, val la pena acostar-s’hi per veure, per exemple, un altre dels hivernants característics de la zona: el cercavores, un dels quals es movia pel voltant del refugi d’Agulles. Mentre a l’alzinar vam detectar altres ocells com el raspinell, bruel, mallerengues, etc.

En resum, una sortida en que va dominar l’element d’un paisatge únic i que recomanem fermament per seguir recercant ocells tan peculiars com el Pela-roques.

Resultats del Projecte Orenetes 2021 a Terrassa

Per 15è any consecutiu hem participat com a representants del Centre Excusionista al Projecte Orenetes, el cens d’oreneta cuablanca coordinat per l’Institut Català d’Ornitologia que es duu a terme als Països Catalans, i com cada any us oferim un breu resum dels resultats d’aquest projecte a Terrassa.

El primer que cal destacar és que enguany el projecte ha sofert canvis metodològics importants que han afectat de manera destacada tant a la recollida de dades com a la xifra total de nius comptats i situats sobre el mapa de la ciutat. Els canvis més important han estat el de simplificar la recollida de dades, deixant d’apuntar-se dades concretes de la situació del niu (pis on és situat, orientació del niu) com també el fet de deixar de comptar-se els nius en mal estat o trencats. El 2021 només s’han tingut en compte els nius en bon estat (actius i inactius) i els nius en construcció.

Aquest darrer punt és prou important pel que fa als resultats de cada any ja que aquest tipus de niu havia arribat a sumar fins 1 de cada 3 nius comptabilitzats fins ara a Terrassa i, a segons quin barri, 1 de cada 2, com podeu comprovar als resums anuals que hem anat publicant en aquest mateix blog (per exemple el de 2020). Pensem que, si bé aquests canvis simplifiquen la recollida de dades, pel que fa a la xifra de nius trencats estem perdent molta informació sobre la presència de la espècie a determinats indrets/edificis de la ciutat i a la seva evolució en el temps.

Al nou visualitzador dels nius ja s’han refet els recomptes d’anys anteriors de manera que es puguin comparar les dades tot i aquests canvis metodològics. Així es pot veure com el 2021 a Terrassa hem ‘guanyat’ 122 nius ja que el recompte en suma 561 respecte els 439 de 2020 i també es poden consultar totes les xifres i localitzacions dels nius dels censos que hem anat fent des de 2007. Aquí hi ha les dades de tot Terrassa, tant dels barris que hem prospectat directament des del Grup com els que han censat d’altres voluntaris.

Cal dir que l’augment d’un any per l’altre ha estat possible perque s’han afegit 3 barris més al cens que l’any passat no es van poder prospectar: La Maurina, Les Arenes i Can Palet. Per altra banda, el barri de Les Fonts no s’ha censat enguany. Així doncs, fora de l’efecte positiu de sumar aquests barris (+27% més de nius), els que hem repetit han mostrat una tendència a la baixa, concentrada en els del Segle XX que perd 18 nius i el de Roc Blanc que en perd 14.

Com es distribueixen aquests nius a la ciutat? Doncs com es pot observar al mapa de la imatge la majoria de nius es concentren als barris perifèrics de la ciutat doncs la proximitat a les zones d’alimentació (cal que hi hagi zones amb vegetació on hi ha més volum d’insectes) sembla determinant per a la seva localització. Així, tant als barris de les zones Nord (barris de Sant Eloi, Can Roca i Poble Nou), Oest (Roc Blanc, La Cogullada, La Maurina), Est (Sant Llorenç i Les Arenes) com al Sud de la ciutat (Segle XX, Can Palet i Can Parellada) hi trobem nius de forma majoritària en blocs de pisos tant nous com antics i en naus industrials antigues allí on encara es conserven.

En nombres absoluts, el barri on hi ha més nius és el de Sant Eloi-Can Roca que encapçala el rànquing concentrant-ne fins el 19%, seguit de Les Arenes, La Maurina i de Roc Blanc amb el 14% cadascun. El barri del Segle XX perd posicions i ara agrupa un 11% de nius, després ja vindrien els barris de Poble Nou amb el 7%, la Cogullada (5,7%), Sant Llorenç (5,5%), Can Palet (3,58%), Can Parellada (3,2%) i, a la cua, Ca n’Aurell amb l’1,8% restant.

L’any vinent tenim la intenció de tornar-hi a participar per seguir enfortint amb més dades un projecte que creiem important per al seguiment de la biodiversitat urbana de Terrassa i que resta obert a qui hi vulgui col·laborar.