Per 15è any consecutiu hem participat com a representants del Centre Excusionista al Projecte Orenetes, el cens d’oreneta cuablanca coordinat per l’Institut Català d’Ornitologia que es duu a terme als Països Catalans, i com cada any us oferim un breu resum dels resultats d’aquest projecte a Terrassa.
El primer que cal destacar és que enguany el projecte ha sofert canvis metodològics importants que han afectat de manera destacada tant a la recollida de dades com a la xifra total de nius comptats i situats sobre el mapa de la ciutat. Els canvis més important han estat el de simplificar la recollida de dades, deixant d’apuntar-se dades concretes de la situació del niu (pis on és situat, orientació del niu) com també el fet de deixar de comptar-se els nius en mal estat o trencats. El 2021 només s’han tingut en compte els nius en bon estat (actius i inactius) i els nius en construcció.
Aquest darrer punt és prou important pel que fa als resultats de cada any ja que aquest tipus de niu havia arribat a sumar fins 1 de cada 3 nius comptabilitzats fins ara a Terrassa i, a segons quin barri, 1 de cada 2, com podeu comprovar als resums anuals que hem anat publicant en aquest mateix blog (per exemple el de 2020). Pensem que, si bé aquests canvis simplifiquen la recollida de dades, pel que fa a la xifra de nius trencats estem perdent molta informació sobre la presència de la espècie a determinats indrets/edificis de la ciutat i a la seva evolució en el temps.
Al nou visualitzador dels nius ja s’han refet els recomptes d’anys anteriors de manera que es puguin comparar les dades tot i aquests canvis metodològics. Així es pot veure com el 2021 a Terrassa hem ‘guanyat’ 122 nius ja que el recompte en suma 561 respecte els 439 de 2020 i també es poden consultar totes les xifres i localitzacions dels nius dels censos que hem anat fent des de 2007. Aquí hi ha les dades de tot Terrassa, tant dels barris que hem prospectat directament des del Grup com els que han censat d’altres voluntaris.
Cal dir que l’augment d’un any per l’altre ha estat possible perque s’han afegit 3 barris més al cens que l’any passat no es van poder prospectar: La Maurina, Les Arenes i Can Palet. Per altra banda, el barri de Les Fonts no s’ha censat enguany. Així doncs, fora de l’efecte positiu de sumar aquests barris (+27% més de nius), els que hem repetit han mostrat una tendència a la baixa, concentrada en els del Segle XX que perd 18 nius i el de Roc Blanc que en perd 14.
Com es distribueixen aquests nius a la ciutat? Doncs com es pot observar al mapa de la imatge la majoria de nius es concentren als barris perifèrics de la ciutat doncs la proximitat a les zones d’alimentació (cal que hi hagi zones amb vegetació on hi ha més volum d’insectes) sembla determinant per a la seva localització. Així, tant als barris de les zones Nord (barris de Sant Eloi, Can Roca i Poble Nou), Oest (Roc Blanc, La Cogullada, La Maurina), Est (Sant Llorenç i Les Arenes) com al Sud de la ciutat (Segle XX, Can Palet i Can Parellada) hi trobem nius de forma majoritària en blocs de pisos tant nous com antics i en naus industrials antigues allí on encara es conserven.
En nombres absoluts, el barri on hi ha més nius és el de Sant Eloi-Can Roca que encapçala el rànquing concentrant-ne fins el 19%, seguit de Les Arenes, La Maurina i de Roc Blanc amb el 14% cadascun. El barri del Segle XX perd posicions i ara agrupa un 11% de nius, després ja vindrien els barris de Poble Nou amb el 7%, la Cogullada (5,7%), Sant Llorenç (5,5%), Can Palet (3,58%), Can Parellada (3,2%) i, a la cua, Ca n’Aurell amb l’1,8% restant.
L’any vinent tenim la intenció de tornar-hi a participar per seguir enfortint amb més dades un projecte que creiem important per al seguiment de la biodiversitat urbana de Terrassa i que resta obert a qui hi vulgui col·laborar.
Grup Ornitologia CE Terrassa 