Deixa un comentari

Crònica de la sortida al Ripollès per a observar la migració (07 de setembre de 2019)

Com cada any per aquestes dates ens acostem a algun punt estratègic des del qual observar la migració post-nupcial de moltes espècies d’ocells, sobre tot, rapinyaires. En aquest cas vam triar el punt situat al Coll d’Ares al Ripollès, un pas pirinenc que ja hem visitat en alguna altra ocasió i que és ben proper al més visitat per nosaltres punt d’Els Castellets damunt de Camprodón.

IMG-20190909-WA0001

Així, dissabte vam passar el matí amb un peu a Catalunya i l’altre a la Catalunya Nord esperant veure aquest fenòmen natural que es repeteix any rera any. Com passa sovint, els grups d’aligots vespers foren els més abundants per bé que en una xifra modesta. Les condicions meteorològiques (dia molt clar i vent favorable en direcció S-SO) feia que els ocells que passàven ho féssin a gran alçada i, per tant, més difícils de localitzar. De totes maneres alguns es van deixar veure prou bé.

IMG-20190909-WA0010

A migdia, quan els migradors passen a més alçada, vam continuar la sortida prenent la pista que d’Espinabell porta fins a Setcases per tal d’observar ocells propis de prats alpins i boscos de coníferes. El resultat foren bones observacions d’ocells com el xoriguer, el còlit gris, la griva o el peculiar i especialitzat trencapinyes.

IMG_20190907_155155

A darrera hora vam completar la jornada amb una ‘delicatessen’ gràcies al bon coneixement de la zona d’un dels nostres companys: un preciós gaig blau observat als entorns de Sant Pau de Segúries! És un ocell que no es veu cada dia (bé, depèn d’on es visqui…) i que sempre fa goig de veure. Recordeu que  podeu consultar la llista completa d’observacions a l’apartat corresponent i també d’unes quantes imatges d’on vam estar a les galeries.

 

Deixa un comentari

Crònica de la sortida al Pallars Sobirà (15-16 de juny de 2019)

Tot i que fem sortides anualment a ecosistemes d’alta muntanya enguany per primer cop en els anys que duem fent-ne ens vam acostar a la comarca del Pallars Sobirà per anar a veure ocells.  Els dos dies de la sortida ens vam permetre visitar diferents espais repartits entre les Valls d’Àneu i la Vall de Cardós.

Dissabte al matí l’espai escollit fou la magnífica Mollera d’Escalarre, un espai humit amb un bonic bosc de ribera en al qual s’hi bellugaven picots, pica-soques blaus i altres moixons que cantaven furiosament. Mentre dinàven a l’àrea de pic-nic adjacent els voltors, aufranys i altres rapinyaires ens van mantenir amb els ulls ben oberts (bé, a gairebé tothom, era l’hora de la migdiada…).

La tarda va quedar repartida entre una breu visita a l’avetosa del Bosc del Gerdar (malauradament amb escàs moviment) i una a les Planes de Son als voltants del centre MónNatura Pirineus (visita molt recomanable). Allí la combinació de prats, pastures i boscos ens van deixar veure força espècies mentre un Trencalòs sobrevolava els nostres caps.

Diumenge, després de l’estada a l’hotel Ribera de Cardós vam enfilar cap a Tavascán per seguir per la pista que puja resseguint la vall fins als Plans de Boavi. La passejada per aquell magnífic espai no fou massa productiva ja que ni els rapinyaires ni els moixons es van deixar veure massa, malgrat això el matí ens va passar volant envoltats d’aquells boscos i les imponents muntanyes. Com sempre, podeu veure el llistat d’observacions fetes a l’apartat corresponent.

Recordeu que encetem el parèntesi estiuenc amb el sopar de l’enganyapastors el proper dissabte 13 de juliol i que a principi de setembre comencem la temporada tardor-hivern el dia 7 amb la tradicional sortida d’observació de la migració post-nupcial.

I si no ens veiem, que passeu un bon estiu!

 

 

Deixa un comentari

Crònica de la sortida la Segarra (08/06/2019)

El passat dissabte vam poder anar a la Segarra a la sessió d’anellament prevista a la localitat de la Ribera d’Ondara després d’haver-la hagut de suspendre el passat mes de maig per la pluja. En aquesta ocasió el temps ens va acompanyar permetent-nos tant assistir a la sessió d’anellament com continuar mirant ocells havent dinat per la zona dels Plans de Sió.

SONY DSC

L’estació d’anellament de Comagrassa es situa en una bosquina formada per roures, alzines i pins en mig de camps de cereals de secà el que permet una bona varietat de captures. Durant el matí aquestes es van anar succeïnt de manera que ens van permetre gaudir de les explicacions sobre la metodologia de l’anellament científic d’ocells i el Programa Sylvia de l’ICO a més de diferents aspectes de la biologia de les espècies que anàven passant per les mans de l’anellador que ens va acollir tan generosament.

SONY DSC

Entre aquestes espècies capturades momentàniament podem destacar diversos exemplars de mallerenga carbonera, de tallarols de garriga o bé un tallarol emmascarat. A més, l’indret permetia observar espècies com l’allí abundant tòrtora, mosquiter pàl·lid, raspinell, cruixidell, etc.

SONY DSC

Havent dinat, ens vam acostar als Plans del Sió, primer al paratge de la Font de Queralt amb una gran abundància de rapinyaires (milans, arpelles, aligots) a més de les fredelugues que enguany hi nidifiquen o bé l’espectacular gaig blau, i després fent una volta pel plans de Sió veient més rapinyaires i gaigs blaus a més de gralles, puput, etc. Com sempre trobareu la llista completa de les espècies identificades (gairebé una seixantena) a l’apartat corresponent. En resum, un dia ben aprofitat!

 

Deixa un comentari

Crònica de la sortida al Cap de Creus (27/04/19)

Tot i visitar amb regularitat la comarca de l’Alt Empordà, en aquesta ocasió ens vam acostar per primera vegada al Parc Natural del Cap de Creus en una sortida que s’havia planificat per un cap de setmana però que finalment vam deixar en un dia per causa de la jornada electoral. Això feu que fos una sortida molt intensa, visitant 3 espais de la zona que segur que mereixen una visita més reposada.

SONY DSC

La primera parada la vam fer a la localitat del Port de la Selva. Concretament vam fer l’itinerari que porta d’aquesta població fins a l’ancestral nucli de Sant Baldiri de Taballera, sortint a les envistes del mar i endintsant-nos a un racó ben amagat del Cap de Creus. En mig d’un paisatge únic i, per sort, sense vent, de seguida vam veure que seria un dia productiu pel que fa a les observacions de petits ocells migradors. Els entorns de l’enrunat Mas Puignau eren un festival de cotxes cua-roges, mastegatatxes, papamosques i mosquiters xiulaires. Malauradament no vam veure, o no vam saber identificar, cap papamosques de collar, molt visible aquestes dates com podeu comprovar si entreu a la pàgina Ornitho.cat i en cerqueu les cites d’enguany.

SONY DSC

A aquests ocellets esmentats s’hi van afegir els sorollosos tallarols emmascarats o d’altres propis d’ambients més forestals als entorns de Sant Baldiri (un racó més humit i ombrívol) com podreu veue a la llista d’allò identificat a l’apartat corresponent.

SONY DSC

Al migdia ens dirigim a dinar al Mas Ventós, una àrea de lleure i punt d’informació del Parc i sense moure’ns de la taula on ens atipem seguim veient mastegatatxes i cotxes cua-roges, entre d’altres. D’allí mateix fem una petita volta fins a l’ermita de Santa Helena, a tocar de Sant Pere de Rodes i el castell de Verdera. La combinació de prats, roquissars i bosquines ens permet augmentar les observacions, detectant perdiu, capsigrany o passerell, a més d’un milà negre i de la merla blava.

SONY DSC

Decidim tancar la sortida acostant-nos a la Balleta al municipi de Llançà, seguint el curs de la riera de Valleta fins a l’ermita de Sant Silvestre, petita joia amagada en aquesta vall.  Allí seguim detectant a l’omnipresent tallarol emmascarat (si aquesta vegada no memoritzem el seu reclam, ja podem plegar!), abellerols, oreneta cua-rogenca (veieu a la galeria d’imatges la foto d’un dels seus nius), papamosques, etc.

En resum, el dia se’ns va fer curt per seguir cercant altres espècies que s’hi detecten habitualment però, sobre tot, ens vam quedar amb les ganes de seguir gaudint d’un paisatge diferent i únic a les nostres contrades.

 

 

Deixa un comentari

Crònica de la sortida pels entorns-Anella Verda de Terrassa. Els Bellots (16/03/19)

El retrobament amb l’espai que anomenen ‘Els Bellots’ per fer-hi una sortida fou tant satisfactori com sempre perque ens garanteix bones observacions i un paisatge encara prou preservat. Cal recordar que parlem d’un espai que, si les previsions urbanístiques s’acompleixen (i Déu no ho vulgui!), quedarà reduït a un altre reducte per culpa del nou polígon (Els Bellots 2) que hi està projectat, qui es vulgui deprimir que visiti el següent enllaç

SONY DSC

Mentre això no passi podrem passejar entre camps de secà, retalls de pinedes i torrents ombrívols on proliferen, encara, els horts ‘recreatius’. En aquests ambients hi trobem abundants ocells d’espais oberts com cogullades, aloses o perdius tot i que vam trobar a faltar-hi els cruixidells, teòricament abundants en aquestes zones.

En trobar-nos a l’inici de la migració primaveral encara no vam detectar gaire migrants, barrejant-se espècies que segurament encara no han marxat nord enllà amb d’altres que hi romandran tot l’any.

SONY DSC

Trobareu la llista completa a l’apartat corresponent i d’aquesta podem destacar observacions com la d’un corb que ‘rosegava’ un conill al damunt d’una torre elèctrica, un aligot jovenet que no parava de donar voltes per la zona, els gavians que també la visiten a veure què poden aprofitar o bé un grup de corbs marins que passava ben enlaire en plena migració. En resum, un espai que segueix sent un referent per a nosaltres, i per molts anys!

 

Deixa un comentari

Crònica de la sortida al Delta del Llobregat (Baix Llobregat). 16/02/2019

Un cop més ens vam retrobar amb un dels espais ‘clàssics’ de les nostres sortides: el Delta del Llobregat. En aquesta ocasió vam triar la zona del Remolar i ,com sempre, la visita no va decebre les nostres expectatives.

DSC_0654

Sortint del pàrquing vam completar l’itinerari encetant el matí amb un fred viu i acabant-lo amb un sol que escalfava prou. L’únic espai que no vam poder visitar fou el de la platja, sempre interessant i més quan el nivell de l’aigua a les llacunes és alt i això obliga moltes espècies de limícoles a recòrrer a les platges per alimentar-se. Tot i això, podreu veure que la llista d’observacions és prou generosa, superant la cinquantena.

DSC_0689

D’aquesta llista podem destacar els cabussons coll-negre, els abundants ànecs cullerots o la discreta cotxa blava. Menys discret fou un parent de la cotxa, un pit-roig que es deixava gairebé acaronar i que és un habitual protagonista a la zona aquest hivern. Com sempre, podeu consultar la llista sencera d’observacions a l’apartat corresponent i veure’n algunes imatges a les galeries on anem recopilant els indrets que visitem.

Recordeu mirar-vos l’apartat de Properes activitats perque ja tenim calendari de sortides fins al juny i cal anar reservant dissabtes i caps de setmana!

Deixa un comentari

Crònica de la sortida a la bassa de Can Dunyó (Vallès Oriental). 12/01/2019

La tornada a la comarca veïna i a la vora del riu Tenes el passat dissabte dia 12 va resultar prou productiva veient una gran varietat d’espècies. A la sortida vam comprovar com en un entorn molt transformat, en un reducte agrícola en mig de polígons, urbanitzacions i carreteres (vegeu-ne la localització al mapa), encara és possible gaudir observant ocells i fer-ho en varietat i quantitat.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

A l’espai agrícola sempre ric en ocells s’hi afegeix el bosc de ribera que acompanya el riu Tenes en el seu davallar cap al Besós i la bassa de Can Dunyó, espai humit humil i molt recent (fou construït artificialment en fer-se un gran centre logístic de la marca Mango) però que permet una varietat d’ambients que es tradueix en més varietat d’ocells.

Així, als habituals corbs marins, cabussets, bernats pescaires, polles d’aigua o blauets (autèntiques fletxes blau turquesa!) propis de zones humides vam detectar també ocells més forestals com mallerengues, merles, gaigs, tallarols o ocells d’ambients oberts com cogullades, estols de fringíl·lids (gafarrons, pinsans, gratapalles) o rapinyaires que ens van acompanyar tot el matí com xoriguers, un parells de mussols, quiets com estàtues a les seves atalaies, i, especialment, aligots.

A més, a la llista completa d’allò detectat que podeu consultar a l’apartat corresponent, hi podreu apreciar la presència de puput, cotorra de Kramer, bec de corall senegalès, fredeluga (només 1 però que era indicadora del fred que feia…), etc. fins a sumar-ne 45.

En resum, un matí fred però ben passador per la distracció constant que ens procuraven els ocells. El 2019 pinta bé i esperem seguir gaudint en les properes sortides!

1 comentari

Crònica de la sortida a Sant Miquel del Fai per a observar el Pela-roques. (15/12/2018)

Un any més hem dedicat la sortida del mes de desembre a provar de localitzar un petit ocell que hiverna a algunes localitats properes a la nostra ciutat , el Pela-roques. Aquesta vegada vam vanviar de comarca acostant-nos a un espai tant emblemàtic com és Sant Miquel del Fai, al Vallès Oriental, que es caracteritza precisament pels rocams que emmarquen el conjunt i li donen caràcter. Aquest és l’hàbitat ideal d’aquest ocell, les grans parets de pedra que explora incansablement a la recerca de petits insectes dels que s’alimenta. SONY DSC

A això ens vam dedicar intensament també nosaltres a la recerca d’aquesta espècie però sense sort. Ni als mateixo entorns del monestir ni baixant pel camí cap a Riells l’exploració de les parets no va donar cap resultat positiu. Malgrat això si que vam fer algunes observacions  interessants. Per exemple, vam veure una altra espècie rupícola com és la merla blava o ser sorpresos per una parella d’àguiles cuabarrades prou properes. Trobareu la llista d’espècies observades (aquesta vegada poquestes…) i algunes imatges de l’itinerari als apartats corresponents. Això si, la visita a aquest indret sempre val la pena ni que no surti ni un ocell, és espectacular!!

SONY DSC

Tanquem el 2018 després d’un any prou intents com haureu pogut seguir a partir de les diferents cròniques fetes. Enguany hem fet 4 sortides pels entorns de la nostra ciutat (una inclosa al curs de cant que us vam oferir, un altra la tradicional estiuenca de l’Enganyapastors), hem estat al Delta de l’Ebre, a la muntanya al Berguedà, a zones humides més modestes com els aiguamolls de Molins de Rei, la desembocadura del Foix o els del Pla de Santa Maria o bé admirant la migració amb molt d’èxit a la comarca d’Osona. Ah! i hem col·laborat en censar els nius d’orenetes cuablanca de la nostra ciutat.

Fent balanç de les sortides de l’any, dir-vos que en les 11 sortides de 2018 hem fet 541 observacions de 142 espècies diferents, cosa que no està gens malament. Trobareu una llista completa d’aquestes espècies a l’apartat dels llistats d’observacions.

En resum, us agraïm molt que seguiu confiant en nosaltres per anar a veure ocells i seguirem treballant el 2019 per oferir-vos més sortides i activitats que puguin ser del vostre interès.

BONES FESTES I FELIÇ I OCELLAIRE 2019!!!

 

 

Deixa un comentari

Crònica de la sortida a la desembocadura del riu Foix (10/11/2018)

Per qui no conegui la desembocadura del Foix, cal esmentar en primer lloc que es tracta d’un entorn gairebé completament urbanitzat. Concretament parlem del municipi de Cubelles que els darrers anys ha fet esforços per acondicionar l’espai per a la visita ja que havia estat un entorn prou degradat. Actualment s’hi pot passejar per un itinerari senyalitzat i es protegeix part de la platja i del mateix espai natural.

SONY DSC

Per tot plegat no hi falten ciclistes, corredors, gossos passejant persones (sortosament la majoria lligats, els gossos…), etc. que, malgrat tot, no ens van impedir completar observacions prou interessants i molt properes, Podeu veure que la llista s’acosta a la quarantena i inclou espècies de zones humides (d’aigua dolça i salada), espècies pròpies de zones urbanes (garsa, tòrtora turca, cotorretes…) i d’altres que s’acostumen a veure a erms i descampats com algun que encara queda entre complexos esportius, carreteres i altres artefactes urbans.

Gràcies a la generositat de les pluges d’aquests darrers dies el riu Foix baixava a uns nivells poc habituals que es concretaven en una làmina d’aigua prou apreciable fins ben amunt de la desembocadura. Això afavoria la presència de martinets blancs, esplugabous, cueretes, gavines, corbs marins, polles d’aigua, etc. prou acostumades a la propera presència humana. Fins i tot ens vam arribar a avorrir de veure un blauet pescant des de la seva diminuta atalaia.

SONY DSC

Al mar s’hi veien grups de gavians, gavines i alguna altra espècie com el corb marí emplomallat o el xatrac becllarg. En aquest punt es quan trobem a faltar una major experiència en la identificació de les aus marines ja que la majoria de sortides que duem a terme són de terra endins i això ens fa estar una mica desentrenats…però no per això deixarem de visitar la nostra costa per veure-hi els ocells que hi habiten.

Per cert, la propera sortida és a veure al Pela-roques, o sigui que esteu convidats a ajudar-nos a trobar aquesta peculiar espècie prop de casa nostra.

Deixa un comentari

Crònica de la sortida pels entorns de Terrassa per celebrar el Dia Mundial dels Ocells (06/10/2018)

Dins del cicle de sortides d’ornitologia de km 0 que portem a terme fa anys (Entorns-Anella Verda de Terrassa) dissabte passat vam triar visitar altre cop l’espai humit més important de què disposa la ciutat al seu terme municipal: l’estany de Can Costa de Montagut. Artificial, desconeguda, poc accessible, amenaçada, etc. són alguns dels adjectius que defineixen aquesta zona humida de recent aparició ja que es troba a tocar d’una explotació extractiva en plena activitat.

20181006_090645

Tot plegat no impedeix que tingui el seu atractiu per als ocells, tant per els que hi resideixen (ànecs collverds, cabussets, polles d’aigua, etc.) com pels que hi fan una parada estratègica en la seva migració. Precisament allí vam ser testimonis de les interaccions que es donen entre espècies migradores quan un nombrós estol d’orenetes cuablanques que feien parada i fonda a l’estany foren atacades per un especialista com el Falcó de la Reina, un altre migrant que passa molt discretament per les nostres contrades.

Si bé aquesta observació és molt puntual és un bon exemple de la importància d’aquests espais que es converteixen en autèntiques fites per als migradors tant a la primavera com a la tardor i més quan, com passa en aquesta zona de l’oest vallesà, les zones humides són ben escadusseres. Com ha quedat demostrat a d’altres espais recuperats/reciclats les darreres dècades (aiguamolls de la Bòvila a Santpedor, per exemple), les accions de manteniment i restauració d’aquests indrets no només són efectives per a la fauna (ocells, però també amfibis, insectes, etc.) sinó que també poden esdevenir poderoses eines d’educació ambiental.

DSCN3133

Vam completar la sortida fent una volta pels entorns del mas de Ca n’Oliveró, ja al terme de Castellbisbal, des d’on baixa una pista cap a un torrent flanquejat per uns imponents penya-segats argilosos. Si bé l’activitat dels ocells ja havia minvat una mica per la forta calor de la jornada, aquesta era una bona aliada per alguns rapinyaires que aprofitàven els corrents d’aire càlid per remuntar-se i moure’s amb més facilitat. Fou el cas d’un parell d’àguiles calçades, d’un esparver, d’un parell d’aligots, d’un falcó pelegrí i fins d’un astor que ens deixa veure de ben a prop el seu potent vol. Com podreu veure a la llista d’espècies observades (40) no cal anar gaire lluny per gaudir de bones observacions!!