Deixa un comentari

Crònica de la sortida al Delta del Llobregat (15/02/2020)

Novament hem programat una sortida al Delta del Llobregat en temporada d’hivern ja que ofereix bones oportunitats per a veure diferents espècies hivernants d’anàtides principalment. Per sort, gaudim de diversos espais visitables al Delta i anem variant l’indret de la visita optant en aquesta ocasió per la zona dels Espais Naturals del Delta a l’Estany de Cal Tet i la desembocadura.

_B9A3232_1200_web

L’itinerari ens ofereix unes primeres vistes de camps de carxofes i recs abans d’entrar al recinte tancat visitable on el primer que cal fer és agafar forces, o sigui, esmorzar com cal! Així, tot just començar la sortida ja podem ‘escalfar’ la vista veient alguns moixons com els tallarols, caderneres, gafarrons, etc.

_B9A3190_1200_web

Un cop dins ens dirigim directament als observatoris sobre la llacuna on ens podem entretenir veient el que s’esdevé a la superfície i les vores d’aquesta: oques, ànecs xibecs, ànecs cullerots, xarxets comuns, ànecs grisets, etc. a més de polles blaves, becadells, cabussets…recordeu, la llista sencera a l’apartat corresponent i també imatges a la galeria.

_B9A3403_1200_web

Completarem la visita a l’observatori de la platja de Ca l’Arana on hi ha flamencs i tornant per la vora del Llobregat on es succeeixen els grups d’ànecs i gavines fins a l’entrada del recinte on tanquem la jornada amb una imatge de l’abundant grup que hem format avui, gràcies a tothom per l’assistència!

Deixa un comentari

Crònica de la sortida al Parc del Secà i a l’aiguabarreig Cardener-Llobregat (11/01/2020)

Hem encetat ‘l’any ornitològic’ 2020 fent una visita a dos espais de la comarca del Bages que mereixen una visita, tot i el fred i la boira que, per aquestes dates, ens poden acompanyar…En primer lloc hem estat al Parc del Secà, un dels espais destacats de l’Anella Verda manresana i que forma part del complex del Parc Ambiental de Bufalvent (o sigui, a tocar de l’abocador comarcal..). Malgrat ser un espai periurbà i, a primera vista, poc atractiu per a passejar-s’hi no deixarem d’insistir en visitar aquests indrets que tenim tant a prop de les ciutats i viles on vivim i que ens ofereixen tantes observacions interessants.IMG_20200111_110754

En aquest cas, no tant sols hi hem vist ocells sinó també una mostra de l’ancestral  cultura de la pedra seca que ha modelat molts paisatges del nostre país fins fa ben pocs anys. A aquest indret s’hi preserva i intenta recuperar aquest patrimoni alhora que hi ha unes vistes espectaculars del sud de la comarca (si el dia acompanya, millor…). Ah, i també s’hi veu perfectament com als abocadors anem acumulant porqueria i l’enterrem sota capes de terra.IMG_20200111_123531

Mentre aquestes deixalles no desapareixen de la nostra vista, són aprofitades per, entre d’altres, alguns ocells. Malgrat les canonades dissuassòries que ens han acompanyat tot el matí, vèiem com cueretes, corbs, estornells garses i algun bernat, aprofiten un recurs alimentari ben accessible. Alhora, aquest espai és visitat per rapinyaires a la recerca d’algun d’aquests abundants ocellets despistats com el xoriguer o l’aligot. A més, a les feixes on encara hi ha abundants petjades del patrimoni etnològic de la pedra seca s’hi poden veure, entre ametllers i oliveres, abundants moixons com pinsans, tallarols, mallerengues, tords, etc. Com sempre teniu la llista sencera d’allò observat i/op escoltat a l’apartat corresponent.

Aprofitant la proximitat, hem completat la matinal passejant a l’entorn de l’aiguabarreig de Cardener i Llobregat que es troba a l’alçada de Castellgalí. El contrast és evident perque aquí hi trobem una mostra de bosc de ribera i canyissars acompanyant el riu. A banda dels visitants hivernals aquàtics com els corbs marins que hi pesquen, hi abunden els ocells forestals com el raspinell, les mallerengues o els picots. També hi hem detectat el blauet, el rossinyol bord o abundants mosquiters. IMG_20200111_133712

En resum, una matinal freda però distreta que ens ha acostat per mirar ocells a indrets que tenim molt a prop però dels que habitualment passem de llarg. Recordeu que el proper febrer ens acostarem a un altre espai poc valorat per la majoria de la població, el Delta del Llobregat, però que els ornitòlegs visitem ben sovint, i ben satisfets que en tornem! Bona entrada d’any 2020!!

 

Deixa un comentari

Crònica de la sortida a la recerca del Pela-roques (14/12/2019)

Cada desembre provem de localitzar algun dels exemplars de Pela-roques que passen l’hivern a les serralades litorals i pre-litorals acostant-nos a les zones favorables més properes a Terrassa. De les diferents opcions que anem provant, enguany hem cercat aquesta peculiar espècie a la zona de Collbató, al vessant sud de Montserrat, on ja l’haviem vist en alguna ocasió però no hem tingut la sort esperada…

IMG-20191217-WA0003

Malgrat no haver-lo vist, hem pogut gaudir d’un paisatge espectacular i d’altres espècies que ens han mantingut alerta durant tota la matinal. Concretament parlem de 3 espècies que s’han deixat veure de manera intermitent i que han cridat força la nostra atenció. En primer lloc el cercavores , un veí del Pela-roques tant a l’alta muntanya com a algunes zones d’hivernada de terres més baixes. A diferència del Pela-roques, és molt més fàcil de veure i a l’entorn de les Coves del Salnitre gairebé no falla mai per aquestes dates. L’hem pogut localitzar tot i que no tant bé com altres vegades.

Un altre dels ocells que ens ha distret ha estat el falcó pelegrí que s’ha deixat veure ben aviat i que ens ha sobrevolat veloç diverses vegades, fins i tot fent algun dels seus vertiginosos picats. Finalment, la merla blava, un altre dels ocells rupícoles especialistes en aquest ambient en que ens hem mogut avui a la que hem vist caçar insectes des de la seva atalaia durant una bona estona.

IMG-20191217-WA0002

Entre les espècies presents a la llista d’observacions (curta, es tracta d’un ambient prou exigent) crida l’atenció el solitari voltor que ens ha sobrevolat breument i per sorpresa ja que no és una au que es vegi gaire sovint per la zona. El que sí és molt habitual és sentir-se observat durant tot el recorregut per les cabres salvatges que es veuen tant al capdamunt dels penya-segats com pels roquissars que quedaven per sota nostre.

En resum, cap pela-roques però una passejada ben distreta (tot i el vent a estones) per un espai singular i molt recomanable també durant l’hivern

Deixa un comentari

Crònica de la sortida a la riera de Caldes (09 de Novembre de 2019)

El passat dissabte vam poder gaudir d’una matinal ben distreta passejant per la vora de la Riera de Caldes. Sortint de Palau-Solità i Plegamans l’itinerari que vam seguir anava riera avall fins al parc de l’Hostal del Fum fent-lo a un pas lent per la gran quantitat d’ocells que ens anaven sortint al pas.

DSC_0043

Es tracta d’un espai molt humanitzat i urbanitzat (carreteres, polígons, equipaments…) però que concentra a la llera i als espais enjardinats adjacents molta vida tot i la modèstia del cabal que porta la riera. De fet, seria un exemple de com podria ser a la nostra ciutat la futura urbanització de la riera del Palau (si és que cal fer-la…) en el tram que va des de la Rambleta fins al barri de Les Fonts.

Finalment el nombre d’espècies d’ocells detectades ha estat d’una cinquantena, destacant els moixons vistos de ben a prop com mosquiters, bitxacs, pinsans, mallerengues, cueretes blanca i torrentera, becs de corall o d’altres espècies més lligades al medi aquàtic com les polles d’aigua, bernats i martinets.

DSC_0057

A l’enorme dipòsit del Parc de l’Hostal del Fum les aquàtiques eren escasses a excepció dels ànecs coll-verds, dels cabussets o d’un solitari ànec xarxet. El llistat sencer d’observacions el podeu consultar a l’apartat corresponent.

En resum, una sortida que se’ns va fer curta i que no vam poder completar (la idea era anar també a la Torre Marimon a tocar de Caldes de Montbui) però que ens va mantenir alerta tota l’estona.

Deixa un comentari

Resultats del Projecte Orenetes 2019 a Terrassa: més de 900 nius detectats!

Per 12è any consecutiu hem participat des del Centre al Projecte Orenetes, el cens d’oreneta cuablanca coordinat per l’ICO que es duu a terme als Països Catalans. El total de nius censats al municipi de Terrassa i situats damunt del mapa de la ciutat, amb carrer i adreça  és de 947, una xifra en línia amb les que hem anat recopilant els darrers anys i que es troba al voltant dels 800-900 nius amb altibaixos segons els barris que es poden censar.

Cal tenir en compte que l’esforç dedicat a les unitats de mostreig (que es miren de correspondre amb els barris) no és sempre igual i que la majoria de variacions d’un any per l’altre es deuen a poder censar o no determinats barris. Enguany hem incrementat l’esforç arribant a més barris i situant Terrassa com una de les ciutats grans on es localitzen més nius, fet important tenint en compte l’extensió de la trama urbana i que parlem d’una ciutat sense cursos fluvials permanents ni propers.

Com es pot observar al mapa de la imatge (que indica les zones de mostreig, els punts verds són els que mostren dades) la majoria de nius es concentren als barris perifèrics de la ciutat doncs la proximitat a les zones d’alimentació (cal que hi hagi zones amb vegetació on hi ha més volum d’insectes) sembla determinant per a la localització dels nius. Així, tant als barris de les zones Nord (barris de Sant Eloi, Can Roca i Poble Nou), Oest (Roc Blanc, La Maurina, Cogullada), Est (Sant Llorenç, Les Arenes-La Gripia) com al Sud de la ciutat (Segle XX, Can Parellada, Les Fonts) hi trobem nius localitzats de forma majoritària en blocs de pisos tant nous com antics i en naus industrials antigues allí on encara es conserven.

terrassa_19

En nombres absoluts, el barri on hi ha més nius és el de Sant-Eloi que encapçala el rànquing concentrant fins el 19%, seguit dels barris de Les Fonts (13%) i Segle XX (11%). Després ja vindrien els barris de La Maurina i Roc Blanc (amb un 10% del total cadascún), Can Boada (9%) i Sant Llorenç (7%), i a la cua, la Cogullada (6,5%), Les Arenes-La Grípia (5,3%), Poble Nou (3,4%) i Can Parellada i Vilardell amb un 3% cadascún.

La majoria de nius eren ocupats en el moment del cens (el 62%) mentre que fins 1 de cada 3 dels que s’han comptabilitzat (el 29%) eren trencats. En aquest darrer cas destaquen negativament els barris de Sant Eloi-Can Roca, Poble Nou o Les Fonts amb un tant per cent de nius trencats superior al 43%. Per contra, molt per sota de la mitjana trobem els barris de La Cogullada, La Maurina i Roc Blanc.

En l’evolució d’un any per l’altre ens aquells barris que s’han repetit enguany, es detecta un descens de nius destacable al barri del Segle XX (un 36% menys de nius), a Sant Eloi-Can Roca on s’ha perdut un 21% dels nius (disminució raonable perquè la unitat de mostreig ha estat enguany més petita) i a Les Arenes-La Grípia on la disminució ha estat d’un 14%. Per contra, en d’altres s’han trobat més nius i entre ells destaca el de Roc Blanc que n’afegeix un 30% més.

Mica en mica i gràcies a la inestimable col·laboració d’uns quants companys del Grup ens acostem a l’ideal de poder prospectar el màxim de barris on pensem que hi pot haver nius i poder contribuir a la conservació dels mateixos perque la tendència general és a la baixa: per una banda comprovem com creix la intolerància respecte la presència dels nius en cases particulars i, per l’altra, es segueixen destruïnt nius quan s’efectuen obres de reforma o d’enderroc de naus i/o habitatges sense que s’obligui a fer un mínim d’actuacions per a restaurar-los.

L’any vinent seguirem endavant amb el projecte i si hi voleu col·laborar ens posem a la vostra disposició a partir de la primavera de 2020!

Deixa un comentari

Crònica de la sortida al Ripollès per a observar la migració (07 de setembre de 2019)

Com cada any per aquestes dates ens acostem a algun punt estratègic des del qual observar la migració post-nupcial de moltes espècies d’ocells, sobre tot, rapinyaires. En aquest cas vam triar el punt situat al Coll d’Ares al Ripollès, un pas pirinenc que ja hem visitat en alguna altra ocasió i que és ben proper al més visitat per nosaltres punt d’Els Castellets damunt de Camprodón.

IMG-20190909-WA0001

Així, dissabte vam passar el matí amb un peu a Catalunya i l’altre a la Catalunya Nord esperant veure aquest fenòmen natural que es repeteix any rera any. Com passa sovint, els grups d’aligots vespers foren els més abundants per bé que en una xifra modesta. Les condicions meteorològiques (dia molt clar i vent favorable en direcció S-SO) feia que els ocells que passàven ho féssin a gran alçada i, per tant, més difícils de localitzar. De totes maneres alguns es van deixar veure prou bé.

IMG-20190909-WA0010

A migdia, quan els migradors passen a més alçada, vam continuar la sortida prenent la pista que d’Espinabell porta fins a Setcases per tal d’observar ocells propis de prats alpins i boscos de coníferes. El resultat foren bones observacions d’ocells com el xoriguer, el còlit gris, la griva o el peculiar i especialitzat trencapinyes.

IMG_20190907_155155

A darrera hora vam completar la jornada amb una ‘delicatessen’ gràcies al bon coneixement de la zona d’un dels nostres companys: un preciós gaig blau observat als entorns de Sant Pau de Segúries! És un ocell que no es veu cada dia (bé, depèn d’on es visqui…) i que sempre fa goig de veure. Recordeu que  podeu consultar la llista completa d’observacions a l’apartat corresponent i també d’unes quantes imatges d’on vam estar a les galeries.

 

Deixa un comentari

Crònica de la sortida al Pallars Sobirà (15-16 de juny de 2019)

Tot i que fem sortides anualment a ecosistemes d’alta muntanya enguany per primer cop en els anys que duem fent-ne ens vam acostar a la comarca del Pallars Sobirà per anar a veure ocells.  Els dos dies de la sortida ens vam permetre visitar diferents espais repartits entre les Valls d’Àneu i la Vall de Cardós.

Dissabte al matí l’espai escollit fou la magnífica Mollera d’Escalarre, un espai humit amb un bonic bosc de ribera en al qual s’hi bellugaven picots, pica-soques blaus i altres moixons que cantaven furiosament. Mentre dinàven a l’àrea de pic-nic adjacent els voltors, aufranys i altres rapinyaires ens van mantenir amb els ulls ben oberts (bé, a gairebé tothom, era l’hora de la migdiada…).

La tarda va quedar repartida entre una breu visita a l’avetosa del Bosc del Gerdar (malauradament amb escàs moviment) i una a les Planes de Son als voltants del centre MónNatura Pirineus (visita molt recomanable). Allí la combinació de prats, pastures i boscos ens van deixar veure força espècies mentre un Trencalòs sobrevolava els nostres caps.

Diumenge, després de l’estada a l’hotel Ribera de Cardós vam enfilar cap a Tavascán per seguir per la pista que puja resseguint la vall fins als Plans de Boavi. La passejada per aquell magnífic espai no fou massa productiva ja que ni els rapinyaires ni els moixons es van deixar veure massa, malgrat això el matí ens va passar volant envoltats d’aquells boscos i les imponents muntanyes. Com sempre, podeu veure el llistat d’observacions fetes a l’apartat corresponent.

Recordeu que encetem el parèntesi estiuenc amb el sopar de l’enganyapastors el proper dissabte 13 de juliol i que a principi de setembre comencem la temporada tardor-hivern el dia 7 amb la tradicional sortida d’observació de la migració post-nupcial.

I si no ens veiem, que passeu un bon estiu!

 

 

Deixa un comentari

Crònica de la sortida la Segarra (08/06/2019)

El passat dissabte vam poder anar a la Segarra a la sessió d’anellament prevista a la localitat de la Ribera d’Ondara després d’haver-la hagut de suspendre el passat mes de maig per la pluja. En aquesta ocasió el temps ens va acompanyar permetent-nos tant assistir a la sessió d’anellament com continuar mirant ocells havent dinat per la zona dels Plans de Sió.

SONY DSC

L’estació d’anellament de Comagrassa es situa en una bosquina formada per roures, alzines i pins en mig de camps de cereals de secà el que permet una bona varietat de captures. Durant el matí aquestes es van anar succeïnt de manera que ens van permetre gaudir de les explicacions sobre la metodologia de l’anellament científic d’ocells i el Programa Sylvia de l’ICO a més de diferents aspectes de la biologia de les espècies que anàven passant per les mans de l’anellador que ens va acollir tan generosament.

SONY DSC

Entre aquestes espècies capturades momentàniament podem destacar diversos exemplars de mallerenga carbonera, de tallarols de garriga o bé un tallarol emmascarat. A més, l’indret permetia observar espècies com l’allí abundant tòrtora, mosquiter pàl·lid, raspinell, cruixidell, etc.

SONY DSC

Havent dinat, ens vam acostar als Plans del Sió, primer al paratge de la Font de Queralt amb una gran abundància de rapinyaires (milans, arpelles, aligots) a més de les fredelugues que enguany hi nidifiquen o bé l’espectacular gaig blau, i després fent una volta pel plans de Sió veient més rapinyaires i gaigs blaus a més de gralles, puput, etc. Com sempre trobareu la llista completa de les espècies identificades (gairebé una seixantena) a l’apartat corresponent. En resum, un dia ben aprofitat!

 

Deixa un comentari

Crònica de la sortida al Cap de Creus (27/04/19)

Tot i visitar amb regularitat la comarca de l’Alt Empordà, en aquesta ocasió ens vam acostar per primera vegada al Parc Natural del Cap de Creus en una sortida que s’havia planificat per un cap de setmana però que finalment vam deixar en un dia per causa de la jornada electoral. Això feu que fos una sortida molt intensa, visitant 3 espais de la zona que segur que mereixen una visita més reposada.

SONY DSC

La primera parada la vam fer a la localitat del Port de la Selva. Concretament vam fer l’itinerari que porta d’aquesta població fins a l’ancestral nucli de Sant Baldiri de Taballera, sortint a les envistes del mar i endintsant-nos a un racó ben amagat del Cap de Creus. En mig d’un paisatge únic i, per sort, sense vent, de seguida vam veure que seria un dia productiu pel que fa a les observacions de petits ocells migradors. Els entorns de l’enrunat Mas Puignau eren un festival de cotxes cua-roges, mastegatatxes, papamosques i mosquiters xiulaires. Malauradament no vam veure, o no vam saber identificar, cap papamosques de collar, molt visible aquestes dates com podeu comprovar si entreu a la pàgina Ornitho.cat i en cerqueu les cites d’enguany.

SONY DSC

A aquests ocellets esmentats s’hi van afegir els sorollosos tallarols emmascarats o d’altres propis d’ambients més forestals als entorns de Sant Baldiri (un racó més humit i ombrívol) com podreu veue a la llista d’allò identificat a l’apartat corresponent.

SONY DSC

Al migdia ens dirigim a dinar al Mas Ventós, una àrea de lleure i punt d’informació del Parc i sense moure’ns de la taula on ens atipem seguim veient mastegatatxes i cotxes cua-roges, entre d’altres. D’allí mateix fem una petita volta fins a l’ermita de Santa Helena, a tocar de Sant Pere de Rodes i el castell de Verdera. La combinació de prats, roquissars i bosquines ens permet augmentar les observacions, detectant perdiu, capsigrany o passerell, a més d’un milà negre i de la merla blava.

SONY DSC

Decidim tancar la sortida acostant-nos a la Balleta al municipi de Llançà, seguint el curs de la riera de Valleta fins a l’ermita de Sant Silvestre, petita joia amagada en aquesta vall.  Allí seguim detectant a l’omnipresent tallarol emmascarat (si aquesta vegada no memoritzem el seu reclam, ja podem plegar!), abellerols, oreneta cua-rogenca (veieu a la galeria d’imatges la foto d’un dels seus nius), papamosques, etc.

En resum, el dia se’ns va fer curt per seguir cercant altres espècies que s’hi detecten habitualment però, sobre tot, ens vam quedar amb les ganes de seguir gaudint d’un paisatge diferent i únic a les nostres contrades.

 

 

Deixa un comentari

Crònica de la sortida pels entorns-Anella Verda de Terrassa. Els Bellots (16/03/19)

El retrobament amb l’espai que anomenen ‘Els Bellots’ per fer-hi una sortida fou tant satisfactori com sempre perque ens garanteix bones observacions i un paisatge encara prou preservat. Cal recordar que parlem d’un espai que, si les previsions urbanístiques s’acompleixen (i Déu no ho vulgui!), quedarà reduït a un altre reducte per culpa del nou polígon (Els Bellots 2) que hi està projectat, qui es vulgui deprimir que visiti el següent enllaç

SONY DSC

Mentre això no passi podrem passejar entre camps de secà, retalls de pinedes i torrents ombrívols on proliferen, encara, els horts ‘recreatius’. En aquests ambients hi trobem abundants ocells d’espais oberts com cogullades, aloses o perdius tot i que vam trobar a faltar-hi els cruixidells, teòricament abundants en aquestes zones.

En trobar-nos a l’inici de la migració primaveral encara no vam detectar gaire migrants, barrejant-se espècies que segurament encara no han marxat nord enllà amb d’altres que hi romandran tot l’any.

SONY DSC

Trobareu la llista completa a l’apartat corresponent i d’aquesta podem destacar observacions com la d’un corb que ‘rosegava’ un conill al damunt d’una torre elèctrica, un aligot jovenet que no parava de donar voltes per la zona, els gavians que també la visiten a veure què poden aprofitar o bé un grup de corbs marins que passava ben enlaire en plena migració. En resum, un espai que segueix sent un referent per a nosaltres, i per molts anys!