Origen del projecte: Dins el projecte de reintroducció de l’òliba a la comarca del Vallès Occidental endegat per la Fundació Mina d’Aigües de Terrassa, l’any 2007 es va demanar la col·laboració al Grup d’ornitologia del CET per tal de dur a terme aquell any el projecte a Terrassa, concretament en uns terrenys de la Mina situats al barri de Can Boada. La reintroducció fou realitzada amb l’assessorament i tutela del Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa qui proporcionà la metodologia, els polls i la caixa-niu, i l’aliment necessari per nodrir els polls.
La metodologia.
La reintroducció es va dur a terme emprant la tècnica del hacking que consisteix en col·locar els polls al meid on s’han d’alliberar dins una caixa-niu proporcionant-los l’alimentació fins que són capaços d’alimentar-se per si mateixos. Així doncs, el mes de juny de 2007 es col·locà la caixa niu en un arbre d’un bosc adjacent als dipòsits de la Mina amb els 3 pollets i es visitava diàriament la caixa per deixar-hi l’aliment necessari i netejar-ne les restes no consumides. Tot plegat requeria la coordinació de tots els voluntaris del grup que van col·laborar desinteressadament en el projecte per tal de no fallar cap dia. A mesura que creixien, els polls consumien menys quantitat de l’aliment que se’ls proporcionava i s’anaven independitzant de les aportacions que se’ls hi feien doncs de manera instintiva sortien a caçar-lo. Finalment, en el moment que el menjar que se’ls deixava va quedar intacte es podia considerar que les òlibes havien abandonat la caixa-niu i s’havien dispersat pel territori i per tant es deixen de fer les aportacions donant el projecte per acabat. Podeu consultar le detall de les aportacions al següent document:
FITXA DE CONTROL del hacking +¦libes terrassa 2007
Els resultats. A priori els resultats foren els esperats doncs el hacking es va portar a terme sense cap incidència i amb el resultat previst: l’abandonament de la caixa/niu i l’alimentació dels polls pels seus propis mitjans. D’altra banda, però, en no realitzar cap seguiment concret dels polls alliberats mitjançant, per exemple, tècniques de radio-tracking no es te cap certesa d’on van acabar instal·lant-se els polls i de si es van seguir desenvolupant amb normalitat. En ser una especie nocturna el seu seguiment es molt dificultós així com saber quina es l’evolució de la població d’òlibes dels voltants de Terrassa, com passa, d’altra banda, amb les altres espècies de rapinyaires nocturnes.
Finalment, només esmentar que, a banda del reforçament de poblacions, cal actuar en les causes que provoquen la davallada de l’espècie (desaparició de l’hàbitat i dels llocs on nidificar) perque aquesta es torni a recuperar de manera natural i això passa fonamentalment per la conservació dels espais agrícoles periurbans a Terrassa a partir del manteniment i potenciació de l’activitat agrària.