Deixa un comentari

Crònica de la sortida a la bassa de Can Dunyó (Vallès Oriental). 12/01/2019

La tornada a la comarca veïna i a la vora del riu Tenes el passat dissabte dia 12 va resultar prou productiva veient una gran varietat d’espècies. A la sortida vam comprovar com en un entorn molt transformat, en un reducte agrícola en mig de polígons, urbanitzacions i carreteres (vegeu-ne la localització al mapa), encara és possible gaudir observant ocells i fer-ho en varietat i quantitat.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

A l’espai agrícola sempre ric en ocells s’hi afegeix el bosc de ribera que acompanya el riu Tenes en el seu davallar cap al Besós i la bassa de Can Dunyó, espai humit humil i molt recent (fou construït artificialment en fer-se un gran centre logístic de la marca Mango) però que permet una varietat d’ambients que es tradueix en més varietat d’ocells.

Així, als habituals corbs marins, cabussets, bernats pescaires, polles d’aigua o blauets (autèntiques fletxes blau turquesa!) propis de zones humides vam detectar també ocells més forestals com mallerengues, merles, gaigs, tallarols o ocells d’ambients oberts com cogullades, estols de fringíl·lids (gafarrons, pinsans, gratapalles) o rapinyaires que ens van acompanyar tot el matí com xoriguers, un parells de mussols, quiets com estàtues a les seves atalaies, i, especialment, aligots.

A més, a la llista completa d’allò detectat que podeu consultar a l’apartat corresponent, hi podreu apreciar la presència de puput, cotorra de Kramer, bec de corall senegalès, fredeluga (només 1 però que era indicadora del fred que feia…), etc. fins a sumar-ne 45.

En resum, un matí fred però ben passador per la distracció constant que ens procuraven els ocells. El 2019 pinta bé i esperem seguir gaudint en les properes sortides!

1 comentari

Crònica de la sortida a Sant Miquel del Fai per a observar el Pela-roques. (15/12/2018)

Un any més hem dedicat la sortida del mes de desembre a provar de localitzar un petit ocell que hiverna a algunes localitats properes a la nostra ciutat , el Pela-roques. Aquesta vegada vam vanviar de comarca acostant-nos a un espai tant emblemàtic com és Sant Miquel del Fai, al Vallès Oriental, que es caracteritza precisament pels rocams que emmarquen el conjunt i li donen caràcter. Aquest és l’hàbitat ideal d’aquest ocell, les grans parets de pedra que explora incansablement a la recerca de petits insectes dels que s’alimenta. SONY DSC

A això ens vam dedicar intensament també nosaltres a la recerca d’aquesta espècie però sense sort. Ni als mateixo entorns del monestir ni baixant pel camí cap a Riells l’exploració de les parets no va donar cap resultat positiu. Malgrat això si que vam fer algunes observacions  interessants. Per exemple, vam veure una altra espècie rupícola com és la merla blava o ser sorpresos per una parella d’àguiles cuabarrades prou properes. Trobareu la llista d’espècies observades (aquesta vegada poquestes…) i algunes imatges de l’itinerari als apartats corresponents. Això si, la visita a aquest indret sempre val la pena ni que no surti ni un ocell, és espectacular!!

SONY DSC

Tanquem el 2018 després d’un any prou intents com haureu pogut seguir a partir de les diferents cròniques fetes. Enguany hem fet 4 sortides pels entorns de la nostra ciutat (una inclosa al curs de cant que us vam oferir, un altra la tradicional estiuenca de l’Enganyapastors), hem estat al Delta de l’Ebre, a la muntanya al Berguedà, a zones humides més modestes com els aiguamolls de Molins de Rei, la desembocadura del Foix o els del Pla de Santa Maria o bé admirant la migració amb molt d’èxit a la comarca d’Osona. Ah! i hem col·laborat en censar els nius d’orenetes cuablanca de la nostra ciutat.

Fent balanç de les sortides de l’any, dir-vos que en les 11 sortides de 2018 hem fet 541 observacions de 142 espècies diferents, cosa que no està gens malament. Trobareu una llista completa d’aquestes espècies a l’apartat dels llistats d’observacions.

En resum, us agraïm molt que seguiu confiant en nosaltres per anar a veure ocells i seguirem treballant el 2019 per oferir-vos més sortides i activitats que puguin ser del vostre interès.

BONES FESTES I FELIÇ I OCELLAIRE 2019!!!

 

 

Deixa un comentari

Crònica de la sortida a la desembocadura del riu Foix (10/11/2018)

Per qui no conegui la desembocadura del Foix, cal esmentar en primer lloc que es tracta d’un entorn gairebé completament urbanitzat. Concretament parlem del municipi de Cubelles que els darrers anys ha fet esforços per acondicionar l’espai per a la visita ja que havia estat un entorn prou degradat. Actualment s’hi pot passejar per un itinerari senyalitzat i es protegeix part de la platja i del mateix espai natural.

SONY DSC

Per tot plegat no hi falten ciclistes, corredors, gossos passejant persones (sortosament la majoria lligats, els gossos…), etc. que, malgrat tot, no ens van impedir completar observacions prou interessants i molt properes, Podeu veure que la llista s’acosta a la quarantena i inclou espècies de zones humides (d’aigua dolça i salada), espècies pròpies de zones urbanes (garsa, tòrtora turca, cotorretes…) i d’altres que s’acostumen a veure a erms i descampats com algun que encara queda entre complexos esportius, carreteres i altres artefactes urbans.

Gràcies a la generositat de les pluges d’aquests darrers dies el riu Foix baixava a uns nivells poc habituals que es concretaven en una làmina d’aigua prou apreciable fins ben amunt de la desembocadura. Això afavoria la presència de martinets blancs, esplugabous, cueretes, gavines, corbs marins, polles d’aigua, etc. prou acostumades a la propera presència humana. Fins i tot ens vam arribar a avorrir de veure un blauet pescant des de la seva diminuta atalaia.

SONY DSC

Al mar s’hi veien grups de gavians, gavines i alguna altra espècie com el corb marí emplomallat o el xatrac becllarg. En aquest punt es quan trobem a faltar una major experiència en la identificació de les aus marines ja que la majoria de sortides que duem a terme són de terra endins i això ens fa estar una mica desentrenats…però no per això deixarem de visitar la nostra costa per veure-hi els ocells que hi habiten.

Per cert, la propera sortida és a veure al Pela-roques, o sigui que esteu convidats a ajudar-nos a trobar aquesta peculiar espècie prop de casa nostra.

Deixa un comentari

Crònica de la sortida pels entorns de Terrassa per celebrar el Dia Mundial dels Ocells (06/10/2018)

Dins del cicle de sortides d’ornitologia de km 0 que portem a terme fa anys (Entorns-Anella Verda de Terrassa) dissabte passat vam triar visitar altre cop l’espai humit més important de què disposa la ciutat al seu terme municipal: l’estany de Can Costa de Montagut. Artificial, desconeguda, poc accessible, amenaçada, etc. són alguns dels adjectius que defineixen aquesta zona humida de recent aparició ja que es troba a tocar d’una explotació extractiva en plena activitat.

20181006_090645

Tot plegat no impedeix que tingui el seu atractiu per als ocells, tant per els que hi resideixen (ànecs collverds, cabussets, polles d’aigua, etc.) com pels que hi fan una parada estratègica en la seva migració. Precisament allí vam ser testimonis de les interaccions que es donen entre espècies migradores quan un nombrós estol d’orenetes cuablanques que feien parada i fonda a l’estany foren atacades per un especialista com el Falcó de la Reina, un altre migrant que passa molt discretament per les nostres contrades.

Si bé aquesta observació és molt puntual és un bon exemple de la importància d’aquests espais que es converteixen en autèntiques fites per als migradors tant a la primavera com a la tardor i més quan, com passa en aquesta zona de l’oest vallesà, les zones humides són ben escadusseres. Com ha quedat demostrat a d’altres espais recuperats/reciclats les darreres dècades (aiguamolls de la Bòvila a Santpedor, per exemple), les accions de manteniment i restauració d’aquests indrets no només són efectives per a la fauna (ocells, però també amfibis, insectes, etc.) sinó que també poden esdevenir poderoses eines d’educació ambiental.

DSCN3133

Vam completar la sortida fent una volta pels entorns del mas de Ca n’Oliveró, ja al terme de Castellbisbal, des d’on baixa una pista cap a un torrent flanquejat per uns imponents penya-segats argilosos. Si bé l’activitat dels ocells ja havia minvat una mica per la forta calor de la jornada, aquesta era una bona aliada per alguns rapinyaires que aprofitàven els corrents d’aire càlid per remuntar-se i moure’s amb més facilitat. Fou el cas d’un parell d’àguiles calçades, d’un esparver, d’un parell d’aligots, d’un falcó pelegrí i fins d’un astor que ens deixa veure de ben a prop el seu potent vol. Com podreu veure a la llista d’espècies observades (40) no cal anar gaire lluny per gaudir de bones observacions!!

Deixa un comentari

Projecte Orenetes 2018: a Terrassa es manté prop dels 900 el nombre de nius d’oreneta cuablanca !

Després de 12 anys participant al Projecte Orenetes seguim constatant que a Terrassa es manté una població d’oreneta cuablanca propera al miler de nius ja que si bé enguany n’hem comptabilitzat 865 (gairebé els mateixos que el 2017, 866) no s’ha pogut mantenir la mateixa àrea de prospecció cosa que ens hauria aproximat molt a aquesta xifra.

De fet, mentre per una banda aquesta àrea s’ha ampliat  (nova colònia detectada a la N-150, prop de Can Barba), per l’altra s’ha escurçat (no s’ha prospectat el barri de les Fonts, per exemple) de manera que es manté gairebé idèntica la xifra global tot i variar l’àrea d’un any per l’altra.

A la pàgina web del projecte es pot consultar el nombre global  de nius a més de la seva localització concreta sobre el carrerer de la ciutat. També s’hi pot comprovar com Terrassa segueix entre les ciutats capdavanteres en nombre de nius censats a més de ser la primera entre les grans ciutats catalanes tenint en compte les dificultats logístiques que la seva gran extensió comporta alhora de fer el recompte.

SONY DSCEls barris visitats enguany (totalment o parcial) han estat: Centre, La Cogullada, Segle XX, Can Parellada , Torre-sana, Can Roca, Vilardell, Les Arenes-La Gripia, Sant Llorenç, Roc Blanc i la Maurina. La majoria de nius detectats (tant ocupats com desocupats, com trencats) es concentra als barris de Can Roca (26,6%) i del Segle XX (18,6), seguits de La Maurina (10,9%) i la nova colònia detectada al disseminat de la N-150 (10%). Mentre que la resta ja presenten xifres més baixes: Sant Llorenç (8%), Roc Blanc (8%), Les Arenes (7%), la Cogullada (4%), Can Parellada (3,5%) i Vilardell (3%). Al barri del Centre es conserven nius de manera ben testimonial. Pel que fa al percentatge de nius trencats, Can Roca presenta unes xifres de gairebé el 50%, molt per sobre del 35% del global.

Es segueix constatant com desapareixen nius i petites colònies que, per sort, queden compensades per la descoberta d’altres, algunes en edificis de recent construcció i tot. Caldrà veure com responen a la llarga els veïns d’aquests nius i si els segueixen tolerant a les seves façanes ja que no sempre és així.

Després de 12 temporades seguim fent una feina que creiem que té sentit i que ens mostra com les orenetes persisteixen en acompanyar-nos en el dia a dia de la nostra vida quotidiana. L’objectiu per l’any vinent és, un cop més, fer un esforç extra per detectar el màxim de nius i tenir una foto més aproximada de la realitat, esperem que gràcies a l’ajut dels voluntaris que hi col·laboren (moltes gràcies un cop més!!) i de qui s’hi vulgui afegir ho poguem aconseguir l’any 2019.

 

 

Deixa un comentari

Crònica de la sortida per observar la migració a l’Enclusa, Osona (1/09/2018)

Enguany vam estrenar indret per fer la que ja és tradicional sortida per observar la migració post-nupcial. Si fins ara ens haviem mogut pels passos pirinencs (Turó Galliner a l’Alt Urgell, Coll d’Eina a la Cerdanya o Els Castellets al Ripollès) o fet alguna incursió a la serralada litoral (Turó de les 3 partions a Olèrdola o el Turó de la Magarola a Collserola) aquesta vegada ens vam quedar a mig camí, concretament a Osona.

Prop de Taradell s’alça l’Enclusa, una cinglera que assoleix gairebé els 900 metres i que es troba just al nord del massís del Montseny, alhora que és a prop del seu límit oest pel qual passen els ocells migrants cercant el millor recorregut cap al Sud. Tot i que els darrers anys no hi ha dades de seguiment des d’aquest punt, (veure el web www.migraction.net) vam provar sort i la vam encertar de ple!!

btrhdr

Després d’enfilar-nos a la cinglera i de dubtar seriosament sobre si valia la pena seguir esperant tenint en compte que ens envoltava la boira i ens mullava algun plogim, vam decidir esmorzar i esperar. A partir de les 10.30h va començar el festival amb unes primerenques arpelles que van passar per dessota nostre i continuant amb gairebé 1.200 aligots vespers comptats fins les 13h tocades i que van anar passant més a prop o més lluny i més o menys agrupats.

_Z7A5150

De fet, des d’on érem hi havia moments en que no donàvem l’abast a comptar les espectaculars espirals d’aligots vespers (algunes de més d’un centenar d’ocells) que remuntaven aprofitant els corrents tèrmics per llençar-se tot seguit en direcció Sud-Oest, doncs tant ens passaven per davant com per sobre o per darrera. Això si, el 99% d’ocells observats foren aligots vespers mentre que no vam veure altres migrants típics d’aquestes dates com les àguiles marcenques, les calçades, els esparvers, etc. Trobareu més imatges del dia a la galeria i el llistat de les observacions a l’apartat corresponent.

btrhdr

Vist l’exit, aquest indret queda com un referent per a propers anys i segur que repetirem. Abans però tenim tot el curs 2018-2019 per endavant i un munt de sortides a les que esperem que ens acompanyeu.

Deixa un comentari

S’acaba l’estiu i comença la migració! Matinal dissabte 1/09 per a observar-la a Osona

L’estiu arriba a la seva fi i amb ell el pas migratori post-nupcial que des de mitjans d’agost omple el nostre cel d’ocells que van a la recerca d’un hivern més benigne. Teniem previst fer la sortida a algun punt de l’Urgell-Segarra però per raons logístiques hem canviat de punt d’observació.

Enguany us proposem seguir la migració des d’un punt més proper, l’Enclusa a Taradell (Osona) per això serà una sortida matinal i no de tot el dia. Es tracta d’un punt estratègic i que forma part de la xarxa de seguiment de la migració ‘Pernis’.

Us convidem a gaudir d’aquest indret i dels ocells que s’hi deixin veure!!

Informació pràctica:

Hora de trobada a les 7h30′ del matí a cantonada de Navas de Tolosa amb la rambleta, davant el Don Cándido. Tornada a partir de les 14h. Cal portar esmorzar, aigua i calçat adequat per caminar. Hi anirem en cotxes particulars pel que és convenient apuntar-se amb antel·lació.

Mes informació: tsanllehi@yahoo.es, esanllehi@yahoo.es

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

Crònica de la sortida ‘Enganyapastors 2018’ (08/07/2018)

La darrera sortida que fem cada comiat de la temporada té des de fa uns any dos objectius clars: primer, veure un enganyapastors i, en segon lloc i no menys important, sopar plegats i en bona companyonia. Per això programem la sortida al vespre i, enguany com a novetat, vam fer un pic-nic al capdamunt del turó de Roques Blanques.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Vam pujar xino-xano entre estols de ballesters i falciots i fent algunes observacions d’ocells d’aquest espai singular ja que es tracta d’un vessant de la muntanya que, a diferència dels voltant, no està recobert de bosc. Així, és més fàcil veure-hi ocells que no  en el bosc tancat dels voltants i espècies que allí no hi trobariem com el trist, la cuereta blanca o el gratapalles. També és un bon indret per a l’enganyapastors ja que selecciona positivament els hàbitats més oberts.OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Mantenint el ‘suspense’ fins el darrer moment, i havent sopat i gairebé a les fosques, vam sentir-ne el característic reclam veient-lo de manera fugaç. Cal dir que les darreres edicions d’aquesta sortida no l’haviem ni sentit ni vist o sigui que la tria fou prou encertada, a més, les vistes diürnes i nocturnes que s’albiren des d’aquest indret s’ho valen. Trobareu la llista d’observacions a l’apartat corresponent.

Destigem que passeu un molt bon estiu i que ens acompanyeu a les activitats que encetem el proper dia 1 de setembre i durant els propers mesos de tardor-hivern.

Bones vacances a tothom!!!

 

Deixa un comentari

Crònica de la sortida al Coll de Pal, Berguedà (16/06/2018)

Dissabte passat varem enfilar-nos des de la població de Bagà fins el Coll de Pal al Parc Natural del Cadí-Moixeró al Berguedà per tal de poder observar ocells propis dels ambients de muntanya: boscos de pi negre, roquissars i prats alpins. Repetint gairebé punt per punt l’itinerari fet fa uns anys vam poder identificar un bon munt d’espècies d’ocells propis d’aquests ambients molts dels quals no es troben a més baixa altitud.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Encetem l’itinerari al primer dels miradors on podem observar com evoluciona una àguila calçada. L’objectiu d’aquesta parada és el pela-roques que freqüenta una de les properes parets de roca però en aquesta ocasió no es deixarà veure. Tot seguit ens acostem a l’itinerari de la Ruta del Trencapinyes on, efectivament, veiem diversos grupets d’aquests peculiars ocells, que si bé també es troben a menys alçada no ho fan amb l’abundància amb que els podem veure a aquests indrets. El picot negre també es deixa veure fugaçment i de manera molt més evident, les abundants mallerengues petites o bé les llucaretes a les zones més obertes. El que també fou espectacular és veure amb els telescopis un cucut cantant a ple pulmó, no és gens difícil sentir el seu cant però veure’l tant clarament no ens passa sovint!

DSC_0393

Seguim pujant i fent parades amb els cotxes i prop de la carretera ja en zones de pastures i prats (entre el Xalet, on dinarem, i el Coll) s’hi comencen a veure les abundants marmotes i els isards. És en aquesta zona on es deixen veure els primers còlits grisos i passerells. Entre els rapinyaires no hi falten els voltors, l’inevitable trencalòs, l’aufrany, el xoriguer o l’àguila daurada (un exemplar jove) que està a l’aguait de les esmunyedisses marmotes.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

En aquesta zona també hi localitzem diverses merles roqueres, hortolans, grassets de muntanya, gralles de bec groc i de bec vermell, aloses, el pardal de bardissa, l’escorxador, etc. Podeu veure la llista sencera a l’apartat corresponent i també algunes imatges dels ocells observats. Malauradament el temps no ens acompanya gaire doncs està núvol i el vent bufa fort de manera que a mitja tarda retornem a Bagà per tornar a recuperar la temperatura estiuenca a la que ja estem acostumats. En resum, una sortida a una zona molt propera i ben representativa dels ocells que podem veure a les nostres muntanyes.

Deixa un comentari

Crònica del curs ‘La caricatura del cant dels ocells’ 17 i 26 de maig de 2018

Els passats dies 17 i 26 de maig es va dur a terme el curs impartit pel biòleg i consultor ambiental Pere Alzina i que constava de 2 sessions. Durant la sessió teòrica es va explicar el mètode de la caricatura del cant dels ocells de manera en varem sortir sent capaços de dibuixar-los després de fer-nos les preguntes oportunes i així poder comparar-los entre si. Amb l’ajut de diversos exemples varem comprovar les subtils diferències entre cants aparentment molt similars a primer cop d’orella com els que tenen la puput i el cucut o els de la tòrtora turca i el tudó, entre d’altres.

IMG_9338

La sessió pràctica es va dur a terme a l’Anella Verda de Terrassa, concretament fent un itinerari pel torrent de la Betzuca després de sortir del Centre d’Informació Ambiental Bon Vilar. De seguida vam poder començar a aplicar la tècnica apresa a la sessió teòrica escoltant i identificant el cant de diverses espècies: pit-roig, raspinell, pinsà, rossinyol, mallerengues blava i carbonera, cargolet, etc. Va ser particularment instructiu poder fixar-se en les diferències d’aquelles espècies que comparteixen hàbitat i que acostumem a confondre. Aquest és el cas, per exemple, dels cants del gratapalles i del mosquiter pàl·lid o els dels picot verd i del colltort.

IMG_9342

A banda de fixar-nos en el cant, també es donava informació sobre la biologia de l’espècie, costums, canvis en la seva abundància i múltiples referències culturals (al nom, a la presència de l’espècie en dites populars i llegendes o en la literatura…) de manera que s’inseria cada ocell en un context ‘bio-socio-cultural’ que va resultar molt enriquidor per als presents.

IMG_9340

Finalment, després de veure i rebre una explicació sobre les diferents guies, llibres i literatura sobre els ocells es va acabar discutint de temes tant diversos com l’origen del megalitisme o l’obra literària de Verdaguer o Segarra. Tot plegat molt interessant i, sobre tot, molt útil per gaudir encara més de les sortides a observar/escoltar ocells. Us recomanem que seguiu els seus cursos i activitats per si no vau poder venir al curs.

Us recordem que la propera setmana tenim cita el dimecres dia 13/06 al local del CET per preparar la sortida del dissabte 16/06 al Cadí on esperem veure un munt d’espècies d’ocells de muntanya.