Deixa un comentari

Crònica de la sortida a l’estany d’Ivars d’Urgell i al secà de Bellmunt-Almenara (24/04/2022)

Inicialment la sortida a l’estany d’Ivars l’havíem de fer el dissabte 23 d’abril però per raons òbvies vam passar la sortida a diumenge 24. Meteorològicament cal dir que la vam encertar perque, si bé el dissabte va fer estones de sol, també fou un dia destacat pels patacs d’aigua. En canvi, diumenge vam gaudir del sol un cop es va esvair una immensa boira que ens va tapar el sol fins quarts d’una del migdia i que ens va mantenir ben fresquets.

Tot plegat no va impedir (amb el sol, va tocar rebre també una mica de vent) que poguéssim anar encadenant observacions des del mateix moment de baixar del cotxe a l’aparcament de l’estany. De seguida la llista d’observacions es va anar omplint, començant pels moixons que es belluguen per la vegetació de ribera que envolta l’estany i seguint pels ocells que neden o es capbussen a l’abundant aigua, com per exemple els magnífics cabussons emplomallats que es veien a tocar de l’observatori.

Entre els petits ocells del bosc de ribera i el matollar podem destacar migradors com el mosquiter xiulaire i el mastegatatxes (prou abundant) o nidificants com el teixidor i el rossinyol a més de la boscarla de canyar, el balquer i un llarg etcètera que podeu consultar amb detall al llistat corresponent.

La volta gairebé sencera ens va permetre explorar diferents racons de l’estany, dinant a una de les àrees de descans i arribant-nos fins al centre d’informació que, malauradament, ja era tancat, però des del qual es veu una panoràmica de tot l’estany (niu de cigonya inclòs).

Un cop feta la volta i després d’un merescut refrigeri a Ivars, ja en plena tarda, enfilem la ruta en direcció Castellserà a la comarca de l’Urgell per fer un curt però productiu itinerari per la zona dels secans de Bellmunt-Almenara. Es tracta d’un espai ideal per fer-se una idea de l’avifauna que habita aquestes zones pseudo-estepàries, essent unes planes situades en una serra que separa les terres regades pel Canal d’Urgell de les de la ribera del Sió.

Aquestes terres configuren un hàbitat ideal per a molts ocells que necessiten espais oberts i conreus de secà per a viure com és el cas de l’emblemàtic Sisó, objecte particular de la nostra breu visita, però també per a d’altres com els cruixidells o les perdius. Vam estar de sort i en vam localitzar un exemplar però no va ser l’únic que ens va cridar l’atenció doncs els rapinyaires hi són abundants (milà reial i negre, aligot, arpella, voltors, àguila marcenca, xoriguer…) i també els abellerols o les gralles. En resum, una sortida desdoblada en dues que ens va permetre gaudir durant tota la jornada de la varietat ocellaire que tenim a les properes terres de ponent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: