Com cada any per la sortida del mes de desembre ens vam acostar a una zona muntanyosa propera a la nostra ciutat aprofitant que a l’hivern el Pela-roques s’acosta a les nostres contrades. En aquesta ocasió vam optar per explorar un dels extrems de Montserrat, concretament la zona del Coll de Can Maçana i de les Agulles.
Es tracta d’una zona espectacular amb rocams de conglomerat típics de Montserrat i amb boscos de pi i alzinar. Un indret a priori perfecte per trobar-hi al protagonista de la sortida però no vam esta de sort…Trobar un ocell tan petit en un espai tan gran és sempre complicat però no per això vam deixar de gaudir del magnífic dia que feia, fred però amb sol i sense vent.
En aquestes zones no és fàcil veure una gran quantitat ni diversitat d’ocells com podreu veure en repassar la llista d’observacions. Malgrat això, val la pena acostar-s’hi per veure, per exemple, un altre dels hivernants característics de la zona: el cercavores, un dels quals es movia pel voltant del refugi d’Agulles. Mentre a l’alzinar vam detectar altres ocells com el raspinell, bruel, mallerengues, etc.
En resum, una sortida en que va dominar l’element d’un paisatge únic i que recomanem fermament per seguir recercant ocells tan peculiars com el Pela-roques.
Grup Ornitologia CE Terrassa 