Deixa un comentari

Crònica de la sortida al Cap de Creus (27/04/19)

Tot i visitar amb regularitat la comarca de l’Alt Empordà, en aquesta ocasió ens vam acostar per primera vegada al Parc Natural del Cap de Creus en una sortida que s’havia planificat per un cap de setmana però que finalment vam deixar en un dia per causa de la jornada electoral. Això feu que fos una sortida molt intensa, visitant 3 espais de la zona que segur que mereixen una visita més reposada.

SONY DSC

La primera parada la vam fer a la localitat del Port de la Selva. Concretament vam fer l’itinerari que porta d’aquesta població fins a l’ancestral nucli de Sant Baldiri de Taballera, sortint a les envistes del mar i endintsant-nos a un racó ben amagat del Cap de Creus. En mig d’un paisatge únic i, per sort, sense vent, de seguida vam veure que seria un dia productiu pel que fa a les observacions de petits ocells migradors. Els entorns de l’enrunat Mas Puignau eren un festival de cotxes cua-roges, mastegatatxes, papamosques i mosquiters xiulaires. Malauradament no vam veure, o no vam saber identificar, cap papamosques de collar, molt visible aquestes dates com podeu comprovar si entreu a la pàgina Ornitho.cat i en cerqueu les cites d’enguany.

SONY DSC

A aquests ocellets esmentats s’hi van afegir els sorollosos tallarols emmascarats o d’altres propis d’ambients més forestals als entorns de Sant Baldiri (un racó més humit i ombrívol) com podreu veue a la llista d’allò identificat a l’apartat corresponent.

SONY DSC

Al migdia ens dirigim a dinar al Mas Ventós, una àrea de lleure i punt d’informació del Parc i sense moure’ns de la taula on ens atipem seguim veient mastegatatxes i cotxes cua-roges, entre d’altres. D’allí mateix fem una petita volta fins a l’ermita de Santa Helena, a tocar de Sant Pere de Rodes i el castell de Verdera. La combinació de prats, roquissars i bosquines ens permet augmentar les observacions, detectant perdiu, capsigrany o passerell, a més d’un milà negre i de la merla blava.

SONY DSC

Decidim tancar la sortida acostant-nos a la Balleta al municipi de Llançà, seguint el curs de la riera de Valleta fins a l’ermita de Sant Silvestre, petita joia amagada en aquesta vall.  Allí seguim detectant a l’omnipresent tallarol emmascarat (si aquesta vegada no memoritzem el seu reclam, ja podem plegar!), abellerols, oreneta cua-rogenca (veieu a la galeria d’imatges la foto d’un dels seus nius), papamosques, etc.

En resum, el dia se’ns va fer curt per seguir cercant altres espècies que s’hi detecten habitualment però, sobre tot, ens vam quedar amb les ganes de seguir gaudint d’un paisatge diferent i únic a les nostres contrades.

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: