Deixa un comentari

Crònica de la sortida pels entorns de Terrassa per celebrar el Dia Mundial dels Ocells (06/10/2018)

Dins del cicle de sortides d’ornitologia de km 0 que portem a terme fa anys (Entorns-Anella Verda de Terrassa) dissabte passat vam triar visitar altre cop l’espai humit més important de què disposa la ciutat al seu terme municipal: l’estany de Can Costa de Montagut. Artificial, desconeguda, poc accessible, amenaçada, etc. són alguns dels adjectius que defineixen aquesta zona humida de recent aparició ja que es troba a tocar d’una explotació extractiva en plena activitat.

20181006_090645

Tot plegat no impedeix que tingui el seu atractiu per als ocells, tant per els que hi resideixen (ànecs collverds, cabussets, polles d’aigua, etc.) com pels que hi fan una parada estratègica en la seva migració. Precisament allí vam ser testimonis de les interaccions que es donen entre espècies migradores quan un nombrós estol d’orenetes cuablanques que feien parada i fonda a l’estany foren atacades per un especialista com el Falcó de la Reina, un altre migrant que passa molt discretament per les nostres contrades.

Si bé aquesta observació és molt puntual és un bon exemple de la importància d’aquests espais que es converteixen en autèntiques fites per als migradors tant a la primavera com a la tardor i més quan, com passa en aquesta zona de l’oest vallesà, les zones humides són ben escadusseres. Com ha quedat demostrat a d’altres espais recuperats/reciclats les darreres dècades (aiguamolls de la Bòvila a Santpedor, per exemple), les accions de manteniment i restauració d’aquests indrets no només són efectives per a la fauna (ocells, però també amfibis, insectes, etc.) sinó que també poden esdevenir poderoses eines d’educació ambiental.

DSCN3133

Vam completar la sortida fent una volta pels entorns del mas de Ca n’Oliveró, ja al terme de Castellbisbal, des d’on baixa una pista cap a un torrent flanquejat per uns imponents penya-segats argilosos. Si bé l’activitat dels ocells ja havia minvat una mica per la forta calor de la jornada, aquesta era una bona aliada per alguns rapinyaires que aprofitàven els corrents d’aire càlid per remuntar-se i moure’s amb més facilitat. Fou el cas d’un parell d’àguiles calçades, d’un esparver, d’un parell d’aligots, d’un falcó pelegrí i fins d’un astor que ens deixa veure de ben a prop el seu potent vol. Com podreu veure a la llista d’espècies observades (40) no cal anar gaire lluny per gaudir de bones observacions!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: