Deixa un comentari

Crònica de la sortida al Tarragonès (Torredembarra i Gaià). 18/01/2014

Una de les llacunes dels Muntanyans

Una de les llacunes dels Muntanyans

Tot i la plujosa jornada de dissabte vam poder completar la sortida prevista a dos espais naturals litorals del Tarragonès . Es tracta d’un dels pocs trams de costa que s’han escapat (pels pèls) de la febre urbanitzadora i gràcies a la tenacitat del GEPEC ara en podem gaudir ja que es troben perfectament acondicionats per la visita. En primer lloc ens vam passejar gairebé en solitari per les llacunes litorals, dunes i platges dels Muntanyans, compartits entre els municipis de Torredembarra i Creixell, on l’espècie aquàtica més abundant era la Fotja, tot i que també hi havia ànecs coll-verds, ànecs cullerots i un solitari ànec blanc, a més d’altres espècies com la polla d’aigua, el blauet o gavines com la riallera, la capnegra o el gavià argentat. A banda, també hi havia grupets de fringíl·lids com gafarrons, verdums o passerells, tot i que el fort vent no afavoria l’observació d’aquests moixons.

L’altre punt d’interès del dia era l’espai que forma la desembocadura del riu Gaià a la platja de Tamarit, entre Altafulla i el castell del mateix nom. Es un espai petit però amb ambients ben diversos ja que hi ha un petit aiguamoll acompanyat de vegetació dunar (per bé que menys desenvolupada que als Muntanyans on val la pena acostars-hi només per això), d’un bosc de ribera encara conservat i de camps de conreu que envolten l’espai. A més, s’ha condicionat l’espai per a la visita (fins i tot  amb un itinerari per a invidents) i compta amb diversos itineraris i panells informatius. Tot i les dificultats que seguia oferint el dia (núvols amenaçadors, vent i alguna ullada de sol) vam seguir afegint observacions a la llista com el cabusset, l’astor o el rascló fins a sumar-ne una quarantena com podreu veure a l’apartat corresponent.

Dunes als Muntanyans

Dunes a la desembocadura del Gaià amb Altafulla de fons

Pels qui no vau poder venir dissabte passat us recomanem que us hi acosteu tant per mirar ocells com per gaudir del paisatge (tenia més imatges a l’apartat de galeries) ja que a més dels espais visitats, podeu seguir el camí de ronda que surt de darrera el castell de Tamarit i, en direcció la ciutat de Tarragona, segueix per una costa de penya-segats, pinedes i platges salvatges que val la pena conèixer. Part d’aquest itinerari el vam fer en una visita al gener de 2007. Això si, millor fer-lo a l’hivern ja que els mesos estiuencs compartireu la visita amb uns quants banyistes…

Platja i castell de Tamarit

Platja i castell de Tamarit

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: